Joan Tamayo Sala
Avui, 4 d’abril del 2022, quan estic escrivint aquest article, es commemora l’aniversari de la primera manifestació pacifista a Europa.
Era un 4 d’abril del 1958, a Londres. Eren 10.000 persones i s’exhibeix per primera vegada el símbol característic de la pau. Sembla mentida, però després de 64 anys no hem avançat ni un pam, al contrari. On és el moviment pacifista, avui? Què fem per a la pau?
Després d’un segle XX amb milions de morts per les guerres, on és la vacuna per curar el virus que ens han inoculat? I què diu que les guerres resolen els conflictes?
Des de la bomba d’Hiroshima i Nagasaki hem anat acumulant armes atòmiques, sense parar, suficients per destruir el planeta i no deixar ni rastre unes 16 vegades.
I, a sobre, als pacifistes que encara quedem “aïllats” se’ns ataca i se’ns menysprea i, a la vegada, se’ns obliga, per part del discurs “oficialista” del “pensament únic”, a escollir entre un “dictador” cruel més i l’OTAN (la fàbrica d’enemics permanent, per assegurar el negoci). No s’accepta res més. Si no, t’estigmatitzen, ràpidament.
Ningú es dedica a explicar als mitjans de comunicació majoritaris (que controlen i condicionen la nostra opinió), per exemple, una cosa tan elemental com que, per evitar les guerres, cal entendre les seves causes, els seus efectes i els seus resultats i explicar la veritat, clara i transparent. Al contrari, ens armem fins a les dents, per tal de provocar la següent guerra.
La primera víctima d’una guerra és la veritat. La guerra és un negoci, i ningú ho explica, no interessa! I, a més, aquest negoci no és igual per a tothom, perquè uns perden la vida i altres es fan molt, molt rics.
L’augment de despesa militar que s’anuncia i que ja s’està realitzant (de forma amagada) és tot un despropòsit enmig de la crisi que pateix la ciutadania de l’Estat espanyol a causa de la pandèmia de la Covid-19, agreujada per l’actual guerra a Ucraïna.
Aquest any 2022, la despesa real del Ministeri de Defensa és de 22.949 milions i ja arriba a l’1,8% del PIB (el govern més progressista de la història?)
I qui es beneficia d’aquesta despesa? Evidentment, l’altra part oculta de la realitat: les empreses armamentistes. Els diners d’aquesta despesa s’han repartit entre molt poques empreses de molt pocs estats. Dels 41 projectes finançats pel Programa Europeu de Desenvolupament Industrial en matèria de Defensa, les empreses de França van participar a 33, les d’Espanya a 32, les d’Itàlia a 25 i les d’Alemanya a 20. En canvi, hi ha 17 països les companyies dels quals van participar en un màxim de vuit projectes .
Aquests quatre estats són els més poderosos econòmicament de la Unió Europea. També són els que tenen una indústria armamentista més desenvolupada. Però, a més, són importants accionistes del sector. Es pot afirmar que són jutge i part d’aquest “holocaust nuclear” que tenim al davant. I una altra dada que no se’ns pot escapar: curiosament, cinc dels sis membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU (la Xina, França, Rússia, el Regne Unit i els Estats Units ) són els països que més s’enriqueixen i comercien amb armes per destruir. Sobren les paraules.
Apel·lar a la legítima defensa per justificar tanta despesa “irracional” o una pretesa estratègia de “seguretat”, on només em preocupa la “meva” seguretat” i no la teva, és la negació de la intel·ligència humana. I si no, mirem què va passar després de llençar la “cruel” bomba atòmica a Hiroshima i Nagasaki.
La gran mentida dirigida que ens administren diàriament també manipula la informació a l’hora d’explicar les víctimes directes o indirectes de la guerra. Aquests dies assistim al gran espectacle dels milions de refugiats d’Ucraïna que estem acollint a Europa Occidental (i que cal fer, ningú ho discuteix), però què passa amb els refugiats de les altres guerres i conflictes que hi ha al món, des de sempre? Es tracten igual? S’informa igual?
L’altra víctima que omple els telenotícies i diaris, aquests dies, són les nostres butxaques (és evident que patiran), que sempre pateixen per afavorir que un petit grup de privilegiats capitalistes (empresaris d’armament, banquers) s’enriqueixin sense escrúpols. També és indignant com es manipula el llenguatge per allunyar-nos de la realitat, i per tant els anomenem “oligarques” com si estiguessin molt lluny, i resulta que els tenim al costat (només cal mirar els bancs “nostres” que participen en la indústria militar, com per exemple Caixabank, Sabadell, Bilbao, Santander…). Oi que els coneixeu aquests “oligarques”? I amb noms i cognoms, no?
Però ningú parla de les nombroses víctimes “invisibilitzades de la guerra i que estan “explicades” des del primer conflicte historiat que es coneix, la Batalla de Marató l’any 490 abans de Crist, passant per tots els conflictes històrics i acabant amb els dels segles XX i XXI (les guerres mundials, Vietnam, Cambodja, Iraq, Bòsnia, Síria, etc.).
Algú s’ha preocupat mai de saber com és la vida de moltes víctimes “vives” d’aquestes guerres i el seu patiment? Algú sap que hi ha al món centenars de milers de persones que pateixen l’anomenada síndrome o estrès posttraumàtic (anomenat amb diferents noms segons la zona, síndrome post-Vietnam, mal del cor, neurosis de guerra o “shell shock”, “fetge cremant”, síndrome de la resignació, “Hibakusha” o afectats per l’explosió…) i només per haver patit un conflicte, de forma directa o haver vist com mataven els seus familiars? I algú sap que un d’aquests efectes és el de la “ceguera” somàtica (milers de dones al món han quedat cegues per haver assistit directament a les crueltats de la guerra). En fi, no segueixo.
Si us plau, quan sortirem d’aquest “xoc” inconscient en què estem totes i tots vivim i sentint, i que ens han provocat, de forma interessada, que va eliminant lentament els pocs drets que tenim i que ens impedeix ser conscients de la veritat?
