Maruja Rambla Amat, Comissió de Salut de Tot per Terrassa
El 7 d’abril és el Dia Mundial de la Salut. És un dia pensat de forma global, perquè totes les persones del planeta puguin assolir el dret a la salut. Però resulta que hi ha milions de persones al món que no poden accedir a aquest dret.
Aquest any, l’Organització Mundial de la Salut, amb el lema “Construir un món més just i saludable”, destaca la necessitat de superar les desigualtats en l’àmbit de la salut que la crisi sanitària de la Covid-19 ha posat de manifest. Totes les pandèmies perjudiquen especialment les comunitats més vulnerables i amb més dificultats per accedir als serveis sanitaris de qualitat. Tots junts hauríem de treballar per disminuir aquestes desigualtats i que totes les persones puguin disposar del dret a la salut.
A Terrassa som afortunats. A la nostra ciutat comptem amb dos hospitals generals i els CAPs corresponents. Són centres proveïdors de salut i fan una assistència universal, gratuïta i inclusiva. Tothom té el dret de rebre un tractament quan té una malaltia o es troba malament. Tots i totes tenim aquest dret, tot i que el sistema sanitari actual no sempre pot arribar a atendre les necessitats de la ciutadania per falta de recursos.
Les competències en l’assistència sanitària pública les té la Generalitat de Catalunya. Malgrat això, un Ajuntament pot lluitar per millorar aquesta assistència pública. I l’Ajuntament de Terrassa així ho ha fet: en els darrers dies hem conegut la imminent posada en marxa del CAP Can Roca, tan esperat des de fa anys. També l’anunci d’un CUAP (Centre d’Urgències en Assistència Primària) a la ciutat, un CAP amb urgències 24 hores que permetrà descongestionar les urgències del CST i Mútua.
Són molt bones notícies que ha promogut l’actual equip de govern, encapçalat per l’alcalde, Jordi Ballart, i la regidora de Salut, Mónica Polo, que milloraran l’assistència sanitària a la ciutat.
També és important posar de manifest la necessitat de tenir un concepte més positiu de la salut. Podem pensar en la salut no només com l’absència de malaltia, sinó en la responsabilitat de cadascú de com “construir-se” la seva salut. Alguns exemples: buscar una millor qualitat de l’aire, triar de forma saludable l’alimentació, el consum d’alcohol, fer activitat física o aprendre a gestionar les pròpies emocions. Tot això comporta la presa de decisions sobre un mateix i la pròpia salut.
Existeixen altres temes que també ens ajuden a ser crítics amb la salut col·lectiva o l’anomenada salut comunitària, allò que passa a la nostra ciutat i respecte a les decisions que les administracions prenen. Un exemple és el considerable augment de les malalties dins de les síndromes de sensibilització central, que són agreujades en molts equipaments, públics i privats, amb l’ús de productes de neteja que no són sensibles a aquestes afectacions que impacten greument sobre moltes persones, especialment dones.
Tornant al tema de la vulnerabilitat de les persones, a Terrassa, com a totes les ciutats, hi ha persones més vulnerables que d’altres, o bé per causes econòmiques, o bé perquè pateixen una malaltia i es senten soles, o bé a causa de la pandèmia de la Covid-19, entre d’altres.
A la nostra ciutat existeix un ric teixit associatiu, associacions i fundacions que tracten malalties concretes i sobretot treballen amb l’objectiu d’acompanyar les persones que presenten una malaltia perquè no es trobin soles, ajudant-les a “construir” la seva salut en la mesura del que sigui possible i que les persones se sentin acompanyades.
I aquest és l’objectiu que hauríem de tenir totes i tots.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
