Joan Roma i Cunill
En els meus quaranta-tres anys de vida política activa, he vist unes quantes accions i actuacions impensables en una democràcia plena com la que gaudim.
Sempre havia lluitat i aspirat que Catalunya fos un mirall d’honestedat, eficàcia i compliment de la legalitat.
Ho sento, però no ha pogut ser. Per raons d’espai no puc detallar els fets més greus ocorreguts, perquè en tenim uns quants. Algun ja l’he exposat en aquestes mateixes pàgines del Diari de Terrassa, com la sessió dels dies 6 i 7 de setembre del 2017, quan es va produir el pitjor atemptat contra la democràcia, per part dels diputats independentistes. Ja ho he explicat i ho recordaré, amb motiu dels cinc anys d’aquells fets.
Avui vull exposar uns fets que, si es confirmen, han de suposar la immediata dimissió del conseller d’Interior del Govern de la Generalitat, Joan Ignasi Elena García. O la seva destitució pel president Aragonès. M’explico.
Durant els anys de procés, hem assistit a un gran nombre de concentracions, mobilitzacions, talls de carreteres, “perfomances” diverses, etc. Com és preceptiu, els cossos i forces de seguretat aixecaven actes dels fets, per després estudiar quins eren els constitutius de faltes o delictes, per dirigir-los cap als òrgans pertinents, on els autors havien de retre comptes.
En els darrers temps, han començat a circular comentaris, rumors, informacions i filtracions de canvis substancials en la gestió i tramitació de les actes aixecades pels Mossos d’Esquadra, de manera que en molts casos, s’adoptava la decisió de declarar-les impunes. És a dir, la conselleria es convertia en jutge i part, frenant, congelant o anul·lant expedients, en funció de criteris partidistes, subjectius o d’interès polític.
Ras i curt, s’aplicava una via d’“impunitat selectiva” a favor de persones i/o col·lectius, en funció de les amistats, interessos personals o polítics. Aquestes sospites van portar el principal grup parlamentari a l’oposició, Socialistes-Units per Avançar, a presentar-se a la seu de la conselleria per exigir estudiar i analitzar totes les actes aixecades pels Mossos els anys 2019, 2020 i 2021. Concretament, van analitzar 2.775 actes, amb uns resultats increïblement insòlits, com que l’any 2019 només es van tramitar 17 actes i se’n van resoldre 15, i cap l’any 2020.
Què vol dir això? Vol dir que les actes redactades per centenars o milers d’agents de l’autoritat, en les persones dels Mossos d’Esquadra, no han estat traduïdes a sancions ni delictes. Han quedat a les dependències d’Interior, sota ordres de no tramitar-se. Si això és així, estem davant d’un dels fets més greus des de l’inici de l’existència del Cos dels Mossos d’Esquadra (CME).
Estem davant d’una acció que trenca el principi de “tots som iguals davant la llei” i suposa no solament la vulneració de la llei, sinó deixar el CME en una situació d’indefensió i fins i tot burla de la seva acció policial. Tots ells es poden trobar en conflictes, atacs i vulneracions de la llei, sabedors de qui tenen al davant, poden estar segurs que no tindran sanció ni condemna. Estan protegits pels seus superiors en els càrrecs o pels qui governen la conselleria. És imaginable aquesta situació?
No solament imaginable, és el que es desprèn de les 2.775 actes analitzades, cosa que exigeix la compareixença ja no sé si del conseller o del mateix president de la Generalitat i, per descomptat, l’actuació urgent de la Fiscalia, per determinar les corresponents investigacions dels fets estudiats i analitzats pel Grup Parlamentari Socialista-Units per Avançar.
Coses com aquesta no eren imaginables anys enrere. Ara ja res és impossible. El qüestionament de les normatives internes dels Mossos, de les seves eines de treball, de la repressió d’actes incívics o directament delictius els ha situat a l’ull de la tempesta. Toca de forma immediata i contundent aclarir-ho tot i actuar en conseqüència.