Jaume Valls
Davant la nova guerra a Ucraïna, l’ONG terrassenca Tanu, que des de fa anys n’acull nenes i nens per Nadal i a l’estiu, torna a moure’s per a poder portar-los aquí ara que van mal dades.
Per un altre cantó, el poble del Sàhara Occidental també es va veure obligat a fugir de casa seva davant l’ocupació del Marroc. Es van refugiar a Algèria, al voltant de Tindouf, en campaments. I encara hi són des de fa quasi cinquanta anys.
Aquests sahrauís malviuen enmig de la Hamada, el lloc més calent del desert del Sàhara. A l’estiu el termòmetre s’hi enfila més amunt dels 50 graus. Davant aquesta situació es va crear Vacances en pau per portar la canalla a l’Estat espanyol els mesos de juliol i agost. Al darrere hi ha l’ONG Terrasaharaui, jugant amb el nom de la ciutat. Així els vailets arriben a Terrassa i a totes les comunitats de l’Estat els mesos més calorosos acollits per famílies. També s’organitza en altres estats.
Els darrers dos anys van deixar de pujar per la pandèmia. I ara es reprèn l’acollida temporal, durant l’estiu. Podem anunciar-ho contents de continuar aquesta acció especial a favor dels infants.
Una experiència inoblidable. L’estiu del 2009 vam començar a tenir el Sidi Mbarec a casa. Tenia 6 anys. Va anar tornant fins al llindar de l’adolescència. No vulgueu saber la de coses que va descobrir. El primer dia va arribar a casa d’uns amics membres de l’associació Terrasaharaui que l’havien recollit a l’aeroport. Quan el vam anar a buscar es va quedar aturat davant les escales! No sabia el que eren perquè no n’havia baixat mai cap. Als campaments d’on venia tot és a peu pla. També la gran sorpresa de l’aigua que sortia de l’aixeta, tota sola. Ui, el primer dia que es va banyar en una riera a prop de la Pobla de Lillet amb uns flotadors als braços va entrar a poc a poc, esporuguit, al gorg que tenia… dos pams d’aigua. No en vulgueu saber, de peripècies!
Des de l’ONG Terrasaharaui s’ha ofert de viatjar als campaments on viuen refugiats els infants amb llurs famílies. Així, el pont de desembre del 6 al 8 i allargant-lo una mica vam baixar al desert del Sàhara algerià. Ens vam estar a casa del Sidi, unes estances a peu pla en una construcció amb uns maons de sorra premsada i una coberta de llauna. Ens van oferir cordialment l’amistat, el menjar i el sostre aquells dies. Emocionava el cel estrellat quallat d’estrelles a la nit. Dormíem sobre una moqueta amb sacs de dormir i sentíem des de la mesquita el crit a l’oració de matinada. Travessàrem en cotxe uns quilòmetres desert endins sense trobar ningú, tan sols un home dalt del camell fent camí.
Cada estiu que teníem el Sidi Mbarec assistíem a una trobada festiva organitzada per l’ajuntament. Ens hem trobat al pati interior del mateix ajuntament o bé al parc de Sant Jordi. Acostumava a assistir-hi l’alcalde, que compartia conversa amb nosaltres, beguda i quatre paraules properes. Precisament en aquesta trobada coincidíem amb la colla de la canalla vinguda d’Ucraïna. Vam conèixer així aquesta altra acollida feta a la ciutat. Quan et miraves les cares alegres dels infants, contrastava la blancor de pell dels ucraïnesos amb les cares emmorenides o fosques dels sahrauís. Els ulls blaus amb els marrons. Una simfonia de color i totes les ganes de menjar-se el món de la mainada.
Val a dir també que des de l’ajuntament s’ha anat sufragant els costos del viatge en avió i també que s’ha ofert plaça per assistir als Casals d’Estiu que se celebren a diferents llocs de la ciutat. És d’agrair aquesta col·laboració municipal!
Famílies que ajuden famílies. Aquest estiu, tornen els somriures sahrauís a casa nostra. Si esteu interessats a acollir un nen o una nena aquest estiu, poseu-vos en contacte amb nosaltres i contestarem les vostres preguntes. Serà un estiu diferent per a la canalla i també per a vosaltres, adults. L’escalf del somriure d’un infant us espera!
