Joan Boldú
De vegades és bo dirigir la mirada vers els mites de la Grècia antiga per tal d’entendre, que no justificar, conflictes del present.
Intento en aquest article parar atenció a la guerra “inventada” per Putin sentint els ressons llunyans de mites grecs antics. La seva lectura és una invitació a practicar una determinada conducta moral, basada en tres idees essencials. La primera és que la vida bona és una vida en harmonia amb l’ordre del món i de la societat. La segona és que la pitjor conducta que es pot tenir i que els mites grecs ens ensenyen és la “hybris”, la desmesura, l’excés, no conèixer els propis límits, creure’s igual que els déus.
La tercera, la justícia (“Dike”), la concordança amb l’ordre del món. Relacionada amb aquestes tres idees hi ha al temple de Delfos una inscripció amb dos lemes: “Coneix-te a tu mateix”, el significat del qual és conèixer els propis límits, conèixer el propi lloc en el món, que ens alerta de no caure en la desmesura. Quan això s’esdevé, al culpable el “posem al seu lloc”, li “donem una bona lliçó o li “baixem els fums”. Aquest lema té un lligam amb el segon, “Res en excés”, pel qual podem trobar la justa mesura per a protegir-nos de la “hybris”, que porta sempre a la catàstrofe. El model mític de la “hybris” és Prometeu, el Tità que robà el foc als déus i lliurà les ciències, les tècniques i les arts als humans i que fou severament castigat pel seu enfrontament amb Zeus. Els éssers humans, amb el que han rebut del Tità, perillen de sobrepassar els seus límits, de creure’s iguals que els déus. Aquí rau la diferència entre els homes i els animals. En aquests és impossible la “hybris”, ja que els guia l’instint i no surten mai del seu lloc. Els humans, en canvi, per la llibertat són capaços de tot, del millor, però també de caure en la “hybris”, la desmesura més extrema (Luc Ferry: “La sabiduria de los mitos”). Sense la llibertat, l’ésser humà no cauria en l’excés i és precisament la història d’aquests excessos la que narren els grans mites de la “hybris”, com per exemple “Les Troianes” (Eurípedes), un cant dramàtic per les conseqüències de la guerra, on s’expressa la crueltat dels Aqueus, que, en la seva desmesura, no tenen compassió amb els vençuts, ni tan sols amb els nens. L’home que cau en la “hybris” es converteix en home prometeic, el qual expressa el desig d’emancipació, de grandesa, d’individualisme, de poder. Hi ha hagut i hi ha molts homes prometeics, principalment a l’àmbit de la política, tant en l’espai democràtic com en el no-democràtic. Aquí, però, assenyalo exclusivament el senyor de la guerra, Vladímir Putin. Aquest, home prometeic, vol existir sense límits, la qual cosa el cega a l`hora de voler justificar els conflictes causats per la seva desmesura: “No soc jo, diu, qui vol el mal a l’altre, sinó tot el contrari. Jo l’únic que faig és defensar-me”. Aquest home prometeic creu que el desig d’existir d’una manera incondicional pot complir-se realment i està convençut que no tenir límits és un signe de superioritat.
Les paraules de Simone Weil escrites a “La Ilíada: poema de poder” són adients per a referir-les a la invasió d’Ucraïna per part de Putin: “Quan l’home vol estendre el seu poder més enllà dels seus límits, converteix les persones en coses, les destrueix violentament, les decapita en nom de la glòria. Però, quan la glòria es desemmascara, ens mostra que el seu rostre vertader és el de la mort”. I Montesquieu a “De l’esperit de les lleis” afirma, en relació amb el desig de l’home prometeic de no tenir límits, que tot home que té poder tendeix a abusar d’ell. En el moment que és possible abusar, abusa. Per això, defensa que un poder ha de ser limitat per un altre poder. En efecte, una força només es limita si una altra força l’obliga a fer-ho. Tanmateix, tots sabem que no hi ha déus que puguin castigar els causants dels excessos de la seva conducta i que només unes instàncies internacionals amb poder polític, jurídic i militar acceptades per tots els Estats i sense “veto” podrien “baixar els fums”, “posar al seu lloc” i “donar una bona lliçó” a qui es creu un déu.
