Josep Ballbè i Urrit
Avui s’escau el 9è aniversari de la presa de possessió del Papa Francesc.
La renúncia de l’emèrit Benet XVI (antic cardenal Ratzinger) –primera en els darrers 600 anys d’història del catolicisme– va deixar un munt de punts tèrbols. Ací ho deixo. Vull centrar-me en una valoració summament positiva de l’embranzida de l’antic cardenal Bergoglio. És cert que bufen vents de canvi a l’església, en una etapa molt més oberta i dinàmica. Resta, però, molta tasca a fer, segons la rèmora que representen algunes estructures prou anquilosades. No ha de ser fàcil litigar amb certs fronts. Com ara els escàndols vinculats a la pederàstia, la “postura” de l’església catalana amb el tema del procés independentista, el paper menor de la dona a l’església, la revisió de la controvertida norma del celibat, etcètera.
No hi ha res millor per a fer palès el seu pensament que citar el títol de les vuit encícliques i/o exhortacions pastorals publicades durant el seu mandat: “Lumen Fidei, Evangelii Gaudium, Laudato si, Amoris laetitia, Gaudete et exultate, Christus vivit, Querida Amazonia i Fratelli tutti”. Amb un estil punyent i farcit de coratge, parla sense embuts. Tant li és ficar cullerada en el tema del medi ambient, com exigir un clima real d’una ferma amistat social. Pot generar certes crítiques entre sectors polítics, socials i religiosos molt arcaics. S’ha acabat el temps aquell de bastir discursos ampul·losos –de cara a la galeria– no anant al nucli essencial dels problemes. Amb tot el respecte i salvant distàncies, gairebé gosaria qualificar-lo metafòricament de periodista valent que no es rebrega davant de cap tipus de poder fàctic.
Que Déu ens el conservi molts anys! Crec, tanmateix, que no té gaire sentit demanar –als seus bisbes– que renunciïn al càrrec en assolir els 75 anys. Si més no perquè, a hores d’ara, ell ja en té 85. D’acord amb aquest detall nimi, sembla que encara som prou lluny de canvis decidits al si d’una institució amb estructures prou farragoses. El darrer terme de la “sinodalitat” ha d’implicar una més implicació dels laics per a un “aggiornamento” integral dins del món del segle XXI. L’aperturisme predicat pel Concili Vaticà II, fa més de mig segle, encara té pendents bona part dels seus tentacles, serrells i protocols. Tant de bo que la mà ferma del Sant Pare assoleixi els reptes proclamats el dia que es coronà com a bisbe del món. “Tu es Petrus et super hanc petram edificabo ecclesiam meam”.
