Josep Ballbè i Urrit
La benzina marca rècords. No pas, però, el petroli. Què ho fa? “Malpensa i ho encertaràs”.
Fa de mal dir i no els agradarà sentir-ho. Entenc, però, que la tebior del govern espanyol envers la guerra d’Ucraïna certifica que els va de conya. L’excusa de la pandèmia els ha permès colar-nos uns quants gols, estabornint el criteri mental de bona part de la gent. A hores d’ara, a més, amaguen cartes pel que fa al cost real del combustible i al del preu de la llum. Aprofi tant l’avinentesa, van collant la butxaca del contribuent amb més impostos als carburants.
Al cap i a la fi , una manera soterrada de fer “cash” de cara al brutal deute públic de tota l’administració. Al nostre país, mai no havia estat tan car omplir el dipòsit dels vehicles. Comparant-ho, de mitjana, amb xifres d’un any enrere, s’ha encarit més de vint euros. Paraŀ lelament, el transport de mercaderies s’ha disparat moltíssim i la infl ació assoleix fi tes de fa trenta anys. Passant això manant un suposat govern d’esquerres, clama al cel.
El barril de petroli Brent ha marcat preus molt més elevats, al llarg dels darrers anys. Ací, cal afegir el cost real de l’anomenat “or negre”, que es paga en dòlars. Per tant, és bàsic explicar qualsevol abaratiment o encariment del producte. Concretament, al mes de setembre de 2012, el petroli fregava els 112 dòlars EUA per barril (és a dir, uns 87 euros).
El 2018, 140 dòlars. Als inicis de 2022, però, tan sols 92 unitats de la divisa ianqui. La qual cosa estableix una equivalència de poc més de 80 euros. Per tant, tenim el barril més assequible que fa una dècada
i tot sona a enganyifa. Res no explica, doncs, aquest ball de xifres i el desgavell entortolligat d’una sibiŀlina presa de pèl.
La clau de tot plegat passa pels impostos. Més clar, l’aigua. Diuen els entesos que el preu de la matèria primera osciŀ la sobre un terç del cost que se’n paga. Aproximadament, un 17% serien despeses de refinament del cru. I, finalment, la meitat del pastís se’n va al pou (les urpes) del ministeri d’Hisenda. “That’s the question!”. Aquesta esdevindria la mare dels ous. Les coses tenen la perspectiva d’empitjorar i enfi lar molt més els preus. L’actual crisi bèŀ lica entre Rússia i Ucraïna no fa preveure una millora immediata.
Per altra banda, a l’Orient Mitjà, la tensió permanent entre Israel i els països àrabs ho enfosqueix més. Arribats ací, en aquest punt, li pregunto al president Sánchez: em pot dir el “títol d’aquesta pel·lícula?”. Au va!
