Josep Ballbè i Urrit
Avui, vull anar molt enllà. Sobretot, en haver esclatat –fa ben pocs dies– la guerra d’Ucraïna.
Una aberració total d’un psicòpata. He de dir-hi la meva, de forma contundent. Com pot ésser que les regnes de països com Rússia, Turquia, Corea del Nord, Hongria, Polònia o Brasil -entre d’altres- siguin a mans de quatre eixelebrats? Cito Vladimir Putin, com a màxim responsable. Sense oblidar Recep T. Erdogan, Kim Jong-un, Viktor Orbán, Andrzej Duda o Jair Bolsonaro, respectivament. Líders vomitius i repel·lents, que em fan fàstic i no puc suportar. Malgrat tot, encara segueixo esperant i reclamo una resposta ben contundent per part de la Unió Europea. Prou de teatre!
En aquest entrellat, el quid de la qüestió rau al títol triat. Amb un equivalent eloqüent, en llatí i castellà: “Si bona tuta cupis, clavibus auge fores / más vale vuelta de llave que conciencia de fraile”… Putin no només vol assegurar-se el control de les zones d’influència a Donbass. Pretén alhora defenestrar el govern actual i legítim, col·locant-hi un titella, favorable als seus interessos. Exactament com va arribar a fer a Bielorrúsia, amb Alexander Lukashenko. El president Volodímir Zelenski, però, es manté ferm al seu lloc i fa bé.
En aquesta figura retòrica del títol, el mot «clau» vol significar i representar “casa”. Per tant, l’adagi ve a referir que l’home troba la tranquil·litat a casa seva. Raó de més per condemnar –sense pal·liatius– l’agressió del president rus al poble ucraïnès. S’ha deixat enlluernar per afanys de grandesa egocèntrica i interessos econòmics basats en la immensa riquesa del subsòl del país. Una megalomania obsessiva/malaltissa que mai no pot aportar res de bo. Quan un lladre ens entra a casa, ens envaeix un sentiment d’incertesa, por, inseguretat i neguit. Tenim la percepció que ens han robat les claus de la nostra intimitat. La pobra població d’Ucraïna tan sols vol sentir-se arropada per la calma de la lluita per un futur millor per a tots ells. “Comme il faut”, que diu l’expressió francesa.
“Fins que qui ocupa llocs de responsabilitat no accepti qüestionar-se, amb coratge, la seva forma d’administrar el poder i de procurar el benestar dels pobles, és impossible imaginar que es pugui progressar veritablement envers la pau”; una sentència del papa Joan Pau II que és clau. Tenint la porta tancada s’està tranquil…
Que ho entengui Putin, el primer: la clau d’or que obre tots els panys només es basa en l’amor. “Make love and not war.”
