Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
L’Evangeli de diumenge setè del temps de durant l’any que vam celebrar planteja un dels temes més difícils d’entendre per a nosaltres i encara més d’assimilar.
La prova és que passats vint segles des que Jesús va pronunciar les paraules que diu a l’Evangeli d’avui, la història demostra que hem viscut sempre en contínues lluites, enfrontaments i discòrdies entre els homes, i malauradament hem de dir que potser també entre els cristians.
I és que sembla que hi hagi pàgines a l’Evangeli que ens resulten meravelloses, però n’hi ha d’altres que com que no ens agraden o no les entenem, passem pàgina i ens quedem només amb allò que coincideix amb el nostre parer o que resulta més agradable d’escoltar.
Perquè el que Jesús diu avui a l’Evangeli de sant Lluc és això: “Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l’altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin” (Lc 6,27-31).
Què difícils resulten aquestes paraules i què poc les pensem i les meditem! I això no vol dir que l’Evangeli vagi en contra de la lògica humana, sinó que Jesús, que és Déu, va sempre més enllà, més lluny que la nostra pobra manera de pensar, i que els pensaments dels homes no són els seus: «Els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus… Ho dic jo, el Senyor» (Is 55,8).
Escoltant aquestes paraules de Jesús, el primer que hauríem de fer és preguntar-nos: Tinc algun enemic jo?, què és per a mi un enemic?
I després, soc capaç de fer això que el Senyor em diu?: «Estimeu els vostres enemics, feu el bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents», i també: “sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare” (Lc 6,35-36).
Potser haurem de reconèixer amb realisme, que és el mateix que dir amb humilitat, que no som capaços de fer el que Jesús diu que fem, i haurem de demanar-li que ens concedeixi la gràcia que necessitem per poder-hi arribar. D’altra manera ens quedaria un examen molt important per passar a les nostres vides com a veritables cristians. “Ell és bo amb els desagraïts i els dolents. Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare” (Lc 6,35-36). I nosaltres?
