Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
No hi ha malalties sinó malalts. És una afirmació que segurament tots hem sentit alguna vegada. Vol expressar una realitat i és que la malaltia és allò que es troba en els libres de medicina, en les estadístiques i en les investigacions científiques.
I el malalt és aquell home o dona concrets que la pateix, a qui s’han d’aplicar i sovint adaptar aquells medicaments que el poden ajudar a superar la malaltia o, si no, a conviure-hi amb una certa qualitat de vida, amb dignitat.
Fa trenta anys que el papa sant Joan Pau II va instituir per primera vegada una Jornada Mundial del Malalt, amb l’objectiu de sensibilitzar el poble de Déu, les institucions sanitàries catòliques i tota la societat sobre la necessitat d’assistir els malalts i aquells que en tenen cura. La jornada es celebrà diumenge.
El lema escollit per a la jornada d’aquest any 2022 és “Sigueu misericordiosos com el Pare és misericordiós” (Lc. 6,36).
Aquest missatge ens fa girar la mirada, ens diu el papa Francesc, vers Déu, que és ric en misericòrdia i que mira els seus fills amb misericòrdia fins i tot quan s’allunyen d’Ell.
Però la misericòrdia no és només un sentiment ocasional, és força i tendresa a la vegada. Ell vetlla i ens cuida amb la força d’un pare i amb la tendresa d’una mare.
I la seva misericòrdia ens ha arribat sobretot en el seu Fill, fet home com nosaltres, que acollia els pobres i els malalts, i així ens ensenyava que nosaltres hem de fer també el mateix amb els nostres germans malalts.
Ell vol fer arribar la seva misericòrdia als malalts a través de nosaltres, com a germans que som.
Són molts els malalts que en aquest temps de pandèmia han hagut de patir físicament i psicològicament en estar ingressats als hospitals i a les unitats de cures intensives, i també per la soledat. Per això cal mostrar agraïment una vegada més a tots els professionals sanitaris i als voluntaris que han dedicat molt i molt de temps als malalts exposant fins i tot la seva salut i la seva pròpia vida.
Però també a tots aquells que a través de la Pastoral de la Salut han fet present l’amor i misericòrdia del Senyor als germans malalts, ja sigui als seus domicilis ja sigui als hospitals, amb la pregària, els sagraments i el suport espiritual, tot recordant que aquesta no és una responsabilitat només dels ministres de l’Església sinó de tots els cristians: “Veniu a mi, beneïts del meu Pare, perquè vaig estar malalt i em vau visitar”, Mt 25, 36.
