Ona Martínez i Viñas, portaveu del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Terrassa
Soc d’una generació que vam créixer dins d’una bombolla immobiliària pretesament infinita i que, en plena adolescència, vam veure com el futur que dibuixàvem s’ensorrava amb la crisi, i amb ella també el món que ens havien explicat.
Una generació que havíem començat a obrir els ulls cridant no a la guerra per un futur millor i vam acabar despertant rebel·lant-nos a les places del 15M mentre estudiàvem. Una generació que vam haver d’aprendre a transitar de les expectatives d’un futur ple de possibilitats a la incertesa permanent d’un present i un futur sense expectatives.
Tenia setze anys i la crisi acabava d’esclatar quan em vaig començar a implicar políticament, disposada a demostrar que teníem la capacitat, l’energia i la convicció per canviar el món. Per canviar l’ordre de les coses. I no hi havia millor lloc per començar a fer-ho que per casa meva, Terrassa. La ciutat on havia crescut i après, entre les xemeneies del Segle XX i les cases de la Maurina. La ciutat que havia vist, fascinada, transformar-se al costat de casa quan la part sud de Vallparadís s’anava convertint en el gran parc que tenim avui. La ciutat que estimo.
Terrassa ha estat i és una gran ciutat. I, malgrat constatar que dins pervivien totes les desigualtats que volia combatre, també hi vaig descobrir joves i grans que, des de tots els barris i tots els àmbits, treballaven per fer una ciutat millor. La meva implicació es va gestar al Jovent Republicà i a Esquerra Republicana, sí, però més enllà d’unes sigles anava constatant com el projecte de ciutat que defensem s’entrellaçava i s’integrava amb les veus i anhels de tants terrassencs i terrassenques: construir una ciutat millor per a tothom. I és que, mentre l’Ajuntament anava adormint-se en l’apatia d’aquells qui duien massa anys al poder, la ciutat bategava clamant futur.
No, la meva generació, com les que ens van precedir, no estava aturada i la gent d’aquesta ciutat, tampoc. Hem pogut veure i viure com tots els grans moviments de transformació social i col·lectiva tenien una expressió terrassenca potent i incontestable: el 15M, el moviment per unes pensions dignes, el referèndum i la indispensable reivindicació de drets i llibertats o les mobilitzacions feministes dels darrers 8 de març. Aquesta ciutat està viva i ho ha estat sempre. Terrassa s’ha reinventat i renascut mil cops a través de la seva gent. Tenim una vida cultural, esportiva, veïnal, juvenil… envejable. I totes s’entrellacen. Terrassa ha fet el que poques ciutats grans fan, que és lluitar pel canvi i demostrar-ho a les urnes donant un tomb a l’Ajuntament amb un govern de transformació del qual tinc la immensa sort de formar part.
No comparteixo aquelles veus que diuen que Terrassa no té autoestima. Les persones que, tossudes, reivindiquen una ciutat més accessible, més neta, més segura o inclusiva… Aquestes persones creuen en la ciutat. I us puc assegurar que, com a regidora d’Infància i Joventut, tenim nenes i nens lluitadors en mans dels quals el futur està assegurat i tenim joves transformant el present des de tasques socials fonamentals. I us puc dir que, quan parlo amb desenes de persones arribades d’arreu, nous terrassencs i terrassenques, també anhelen una Terrassa millor, per a la qual volen sumar i treballar cada dia. Terrassa té més de 220.000 veïns i veïnes que ho són tot. Terrassa té autoestima i té, sobretot, un potencial enorme que treballem diàriament perquè acabi d’emergir i d’explotar. Terrassa té present, però té sobretot un futur il·lusionant i esperançador per a tots els seus veïns i veïnes.
Hi ha molta feina per fer i l’estem fent. Estem posant les bases de la Terrassa del futur i ho continuarem fent el 2023 i més enllà. Perquè el nostre és un projecte de llarg recorregut: venim de lluny, però sobretot sabem on estem i cap a on anem. I anem molt lluny. Des d’Esquerra Republicana tenim un projecte de transformació de la ciutat i aquest implica treballar, treballar i treballar i sumar a gent, escoltant tothom. Governem i governem bé. Al costat de l’Isaac Albert, hem analitzat i impulsat tots els canvis que cal fer a l’Ajuntament per modernitzar l’administració i posar-la al servei de la ciutat. Amb aquest govern hem sortit al carrer i hem impulsat la transformació de l’espai públic per posar les persones al centre. Hem avançat en el camí per una ciutat més neta, més segura i més sostenible. Estem recuperant vapors i espais arreu de la ciutat per omplir-los de vida i posar-los al servei de grans projectes d’entitats. I creiem que Terrassa és una ciutat on s’ha de poder treballar i viure bé, apostant per una economia més social i més cooperativa amb empreses que construeixin llegat i deixin empremta a la ciutat, amb indústries innovadores i netes que trobin en sectors com l’audiovisual i la salut puntals de creixement i en la ciutat universitària, talent i innovació. I la pandèmia no ens ha aturat, sinó que ens ha fet més tossuts a bolcar recursos envers una ciutat que ha plantat cara a una nova crisi social i econòmica sense abaixar el cap.
Ara que encaro personalment els dos més grans reptes de la meva vida, ser mare i optar a l’alcaldia de Terrassa a les properes eleccions municipals, escric aquestes primeres línies per explicar-vos el que m’empeny: la creença absoluta en la ciutat i la seva gent. En la capacitat que tenim de reinventar-nos sense descans perquè Terrassa sigui aquella ciutat on tothom pugui viure bé, amb tots els seus drets garantits. Aquesta és la ciutat que vull deixar als nostres fills i per la qual no deixaré de treballar mai. Això és el que ens defineix com a ciutat. Després d’una pandèmia, de pors i d’incerteses, la gent necessitem saber cap a on va la ciutat. Davant de la por, il·lusió. I davant de les incerteses, projecte. A Esquerra Republicana tenim il·lusió i projecte de futur. Treballarem sense descans per construir la Terrassa del futur: una ciutat que ofereixi qualitat de vida per a tothom.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
