JOAN CARLES FOLIA, Coach Advance Life
L’altre dia vaig tenir l’oportunitat de trobar-me amb un bon company de tota la vida després d’un temps de no haver-nos abraçat, i en aquestes situacions sempre és normal explicar-nos com han anat les coses en aquest interval de distanciament.
Ell és un malalt del bàsquet, de fet ha fet d’aquest esport la seva feina com a coordinador i entrenador de diferents equips i en un moment de la conversa va confessar que alguna vegada se li havia passat pel cap deixar de banda el fet d’estar sempre pressionat pels resultats dels partits i la seva influència en la classificació. “Però vaig trobar la solució” – em va dir. “Vaig decidir només gaudir del partit i fixar-me en el joc, independentment del resultat final.”
Moltes vegades a les nostres vides focalitzem malament quins són els interessos que ens faran gaudir intensament de les vivències que tenim al davant. Estressats per assolir fites i cobrir expectatives ens oblidem de fruir del moment concret, d’allò que estem fent, del present més immediat. Ens entestem més a fer i penjar fotos de les coses que estem realitzant a les xarxes socials que no pas de recrear-nos individualment d’allò que ens toca viure. Ens preocupa més poder exposar la nostra vida que no pas viure-la i això diu molt de com de narcisistes arribem a ser però també diu molt de com els lladres del temps ens van robant la complaença de l’ara i de l’aquí.
Gaudir del joc del bàsquet, gaudir de la vida és el camí correcte per poder sentir-nos realitzats com a persones, acceptant allò que ens ve donat i adaptant-nos a les coses bones i també a les dolentes que el fet de viure, i per tant el bàsquet també, té. Avançar constantment sota el focus de l’èxit i de l’en vull més ens fa febles perquè des de ben d’hora hem de ser coneixedors de les dues cares de la moneda, també de la frustració i del fracàs. Esprémer els moments dolços que ens aniran arribant i ser àgils i forts quan les coses ens vinguin creuades són indispensables per ser feliços. Jugar el partit amb la mirada posada en el joc sense pensar com acabarà aquell encontre ens atorgarà la virtut del sentir-nos afortunats per tot el que estem sentint, emocionar-nos-en i donar per bo l’episodi viscut. Quan actuem d’aquesta manera, quan som capaços de fluir i alinear-nos amb allò que toca els resultats acostumem a ser molt positius perquè les coses que es fan i es viuen des del gaudi acostumen a ser exitoses.
Escoltava les declaracions fetes per en Rafa Nadal després d’haver assolit la victòria en el Grand Slam de tennis d’Austràlia i deia: “Quan anava perdent per dos sets a zero davant de Medvedev he pensat que encara quedava partit i que volia gaudir de l’esport del tennis”. Ara ja coneixem tots com va acabar la cosa.
No cal que sempre estiguem pendents de l’embolcall de les coses, de la seva projecció, de l’aconseguir allò que esperàvem, gaudim del fet de tenir-ne l’oportunitat, de ser-hi presents, d’engolir vivències, al cap i a la fi serà tot el que ens emportarem. La història ha jutjat i ha perpetuat grans personalitats però ni la història, ni els èxits assolits ni el record per sempre d’aquestes persones garanteixen que les seves vides fossin viscudes amb zel i passió. Només el sentiment individual propi que ens provoca viure les nostres vides és allò que importa.
Gaudim del nostre partit.
