Carles Escudé i Muncunill, arquitecte.
Xavier Broto i Comerma, arquitecte i corresponsal de Terrassa del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Francesc Camps i Palou, arquitecte i coordinador de cultura de la Delegació del Vallès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Miquel Turné i Oliveras, arquitecte i delegat del Vallès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Dins dels treballs per a l’ampliació de la pacificació del trànsit a la zona centre de Terrassa, els darrers dies s’ha presentat per part del govern municipal un avantprojecte d’urbanització al passeig del Comte d’Ègara, per transformar el vial de circulació de vehicles de la zona nord en una plataforma a un únic nivell, més amable per als vianants en detriment del vehicle motoritzat. Aquesta intervenció va complementada amb el desviament, ja implantat, dels vehicles rodats al vial sud del passeig en direcció Font Vella, per donar continuïtat a la circulació cap al carrer del Passeig i seguir en direcció nord de la ciutat.
L’avantprojecte de pacificació de l’espai del passeig, que preveu acollir-se als fons europeus Next Generation, és principalment una substitució del paviment rodat i de la vorera de la part nord del passeig per la llamborda vermella àmpliament estesa en el centre de Terrassa, donant continuïtat a la viananització que prové del centre. Però aquest avantprojecte actualment planteja també la possible intervenció en els parterres del passeig, els murets que tanquen el conjunt i la font ornamental de la zona més propera a la Font Vella. Tot i el seu caràcter d’avantprojecte, la reforma és prou important per al conjunt de la ciutat per tal que es plantegi un estudi més a fons del conjunt.
Potser cal que fem una mica d’història.
La gran urbanització del passeig del Comte d’Ègara que ha perdurat fins als nostres temps es va realitzar l’any 1942 segons el projecte de l’arquitecte terrassenc Ignasi Escudé, autor entre altres del Cinema Rambla o part de la fàbrica AEG. Els edificis que donaven enfront del passeig ja estaven construïts, i formaven part d’un dels eixos de connexió de la ciutat antiga cap a les noves zones d’eixample de la ciutat, en aquest cas el que començava a créixer a l’altra banda del parc de Vallparadís.
La urbanització de l’espai es basa en una geometria clàssica de passeig central, simètrica i alineada entre la sortida del carrer de la Font Vella, el pont del Passeig per sobre de Vallparadís i al fons l’edifici de l’Escola Industrial. Una simple línia recta amb simetria nord-sud. Per salvar el desnivell entre la banda sud i la banda nord de l’espai, la part central del passeig s’envolta amb un mur de pedra coronat amb una peça més ampla també de pedra que dona unitat a tot el conjunt, i que manté l’alçada al llarg de tot el conjunt. Només és una alçada d’aproximadament 50 cm, que no impedeix el pas de les visuals, i que alhora serveix de banc per seure. El passeig central s’anivella i els desnivells s’acumulen en talussos a la banda sud, però sempre mantenint el muret de 50 cm d’alçada que dona uniformitat a tot el conjunt.
Aquests mateixos murets de pedra, alhora, es combinen amb els bancs de la zona interior del passeig, també de pedra i amb una estructura semblant, per donar una uniformitat al conjunt.
Aquesta composició clàssica, pensada ara fa 80 anys, i que ha perdurat en el temps i a diverses reformes de l’espai, s’ha d’entendre en conjunt, i s’ha de posar en valor històric per a qualsevol reforma futura.
Arribats a aquest punt, queda clar que les intervencions de personalització de l’espai que conforma el passeig s’han d’afrontar en global, entenent-lo com un tot indissoluble. L’avantprojecte que es va presentar, tot i que encara té molt recorregut per definir-se, de moment el contempla només amb una visió parcial.
El projecte s’hauria d’emmarcar en un context molt més ampli, basat en la relació entre la ciutat antiga i l’eixample de la ciutat, en la simetria del conjunt del passeig, en la linealitat dels vials i en la protecció del parc central respecte al trànsit rodat.
Cal contemplar el passeig en el seu conjunt -i per tant incloent-hi també el context format pels carrers adjacents- per entendre la seva naturalesa, la seva geometria, la seva utilitat, la seva capacitat de resoldre aquest espai… i fins i tot el seu rol simbòlic i històric en el context terrassenc.
Els passos d’accés a l’interior de l’espai central estan pensats i resulten prou amplis per permetre el pas fluid entre la protecció interior i els vials laterals.
Els murets han servit durant molts anys de lloc on seure diverses generacions per contemplar la gent passar, prendre el sol o fer-la petar entre veïns. Fins i tot l’accessibilitat està resolta en algun dels passos cap a l’interior de l’espai, tot i que en altres apareixen graons a causa de la inclinació natural de la mateixa plaça en direcció a Vallparadís.
La intervenció projectada haurà de dignificar i donar valor als conceptes que signifiquen la plaça, com són els murs de pedra, el tancament perimetral però obert a la vista, l’eix Font Vella-Escola Industrial i actuar sobre la font que tanca l’espai com a final visual del carrer de la Font Vella, actualment ja fortament malmesa pel maltractament dels darrers anys.
El projecte pot ser sotmès a un procés participatiu o una consulta popular, però abans que arribi a aquest punt caldria invertir encara molt més treball per aconseguir un projecte que respecti la singularitat dels antecedents i alhora incorpori la nova modernitat d’ús que es pretén realitzar amb la pacificació del trànsit a la zona.
És la mirada integral i de context la que dona qualitat a les intervencions en l’espai públic. Contemplem que el projecte ha de ser integral de tot el passeig i, si fos necessari, que aquest es pugui desenvolupar en fases, però no en projectes parcials com l’avantprojecte presentat.
Actuar parcialment prescindint d’un tot complex és un exercici que només contribueix a empobrir els resultats, a fragmentar les preexistències de manera estèril i a impedir que aquestes evolucionin segons criteris ben travats i complets, perseguint la qualitat.
Des del col·legi d’arquitectes, com a font de coneixement en l’àmbit de l’espai públic i com a espai referent de debat ciutadà, volem oferir la nostra expertesa i alhora les nostres instal·lacions per tal de generar un debat de coneixement que porti el projecte a un nivell de maduresa que permeti acabar sent la intervenció de conjunt que respecti l’essència de les preexistències, però que alhora pugui incorporar els nous requisits que es requereix donar a l’espai.
Com a tal, esperem que en un espai curt de temps aquest debat es dugui a terme i tota la ciutadania de Terrassa obtingui la definició de projecte que el passeig del Comte d’Ègara es mereix.
