MARUJA RAMBLA, presidenta de l’associació ALBA
Molts pensàvem que durant el confinament la persona que presenta una addicció a les drogues es quedava tancada a casa i passava el “mono” a casa seva.
Potser sí que hi va haver algú a qui la situació va afavorir en fer front aquest procés i reduir-ne el consum, però les dades ens diuen tot el contrari: durant l’any 2020 va augmentar el consum d’alcohol en aquestes persones.
A l’associació ALBA, s’ha observat que durant el transcurs del 2020 l’alcohol és la droga que motiva el tractament en un 50% dels usuaris que realitzen tractament al centre de dia i a la unitat de crisi, l’alcohol i la cocaïna són, en gran mesura, les principals drogues que motiven el tractament: en un 70%.
Durant el 2021, va augmentar el nombre de pacients amb dependència a altres substàncies, però l’alcohol va continuar present com a substància principal.
En cap moment es demostra que les persones hagin deixat de consumir drogues durant el confinament i durant el temps de més restriccions, sinó més aviat el contrari.
No vull dir amb això que estigui en contra de les restriccions, sinó que els centres especialitzats en el tema hem hagut de treballar molt més passat el confinament, perquè la pobresa i el consum de drogues han augmentat.
L’associació Alba no va tancar el seus serveis , ja que en concret la unitat de crisi és servei essencial. Al centre de dia es van interrompre els tallers en grup, però no les teràpies individuals.
Quan va esclatar l’estat d’alarma, Alba va posar en marxa tots el protocols: a l’entrar al centre rentat de mans, presa de temperatura i mascareta nova. A la unitat de crisi a més és necessària una PCR negativa per ingressar-hi. Tots aquests protocols continuen vigents en l’actualitat.
Tots els mitjans van plens de les notícies referents que han augmentat els problemes en salut mental durant la pandèmia. Si això és veritat en la població general, més encara si una persona presenta una addicció a substàncies o al joc. Persones molt soles. També persones que s’han quedat sense sostre o sense llar.
Cada any arriba al centre un nombre important de persones en situació d’urgència social. A la seva drogodependència s’afegeix que es troben sense sostre: dormen al carrer, en un cotxe o alguna nau abandonada, o es troben sense llar, que tenen sostre però estan sols vivint en una habitació llogada, o viuen en una institució; en el cas de Terrassa l’Andana, alberg gestionat per Creu Roja i Ajuntament de Terrassa.
L’associació Alba, conjuntament amb Serveis Socials de l’Ajuntament de Terrassa, va crear el Servei d’Acollida Temporal d’Urgència Social annex a la unitat de crisi, amb la funció d’ingressar les persones que es troben sense sostre i a més consumeixen drogues. Aquest perfil de pacients a vegades és difícil que puguin ingressar a l’Andana, donat el seu consum abusiu de drogues. Amb Alba tenen un altre recurs per no quedar-se al carrer i d’aquesta forma es demostra com pot millorar tot quan la societat civil i les administracions públiques treballen conjuntament.
Potser algú pensarà “doncs jo he vist persones sense sostre al carrer” i, sí, és veritat, sempre algú s’escapa dels esforços que fa l’Ajuntament de Terrassa amb voluntariat, perquè, sobretot durant l’hivern, ningú dormi al carrer.
