Rosa Ferrer
X ” és igual a la salut mental de què gaudiran els nostres infants i adolescents depenent de com hagin viscut la pandèmia, més la quantitat d’hores de dependències d’aparells electrònics, més la seva relació amb l’entorn. En parlem?
El professor Manuel Valdés Miyar (catedràtic de psiquiatria de la UB), en el seu llibre “L’arquitectura de la psiquiatria”, 2016, Edit. Plataforma Actual, en el capítol 2, on parla de l’“arquitectura de la vida psíquica”, en l’apartat 2.3, diu entre altres coses: “Quan el nounat veu la llum, és a dir quan ja està a la planta baixa, arran de carrer… Necessita atencions per sobreviure i una tutoria prolongada, comença a fer-se una (proto) idea de l’univers a través de les interaccions amb els semblants que en tenen cura”. Afegeix quelcom de molt important: “És una època de coneixement emocional de l’ecosistema, dels seus codis, viscuda (alerta!) des de la seguretat biològica que transmet la confiança cega en els seus antecessors”.
Continua parlant de la importància d’afavorir la imaginació, del llenguatge, de compartir experiències amb el seu entorn, etc., i diu, clar i ras: “Cal pensar que la vida psíquica en els pisos de dalt pot ser terrible si alguna cosa es torça en aquest crític període postnatal”.
Ens podem fer ja una idea de com són d’importants aquests primers anys de vida per als nostres infants i adolescents i la importància que té la relació que estableixen amb els pares, avis, família i també amb altres infants per poder desenvolupar de forma equilibrada la seva vida psíquica i emocional.
Fa uns anys que, entre la moda de les noves tecnologies i ara la pandèmia, els nens estan patint i molt; els adults hem de vetllar per la seva salut integral, que vol dir tenir cura que el seu desenvolupament sigui sa i curós en tots els vessants, aquí tornaré a dir-vos aquella frase que ja he dit altres vegades: “Apaguem pantalles i encetem converses”, sí, si us plau, apagueu pantalles, abaixeu el to de la por i fomenteu-los la llibertat d’avorrir-se per descobrir què són capaços de crear amb la seva imaginació i la vostra estimulació.
Com diu Inmanuel Kant: “La llibertat és aquella facultat que augmenta la utilitat de totes les altres facultats” i “no som milionaris pel que tenim, sinó pel que podem fer sense tenir cap recurs material”.
Deixeu capses de cartó, colors, etc., i que despleguin la seva imaginació creant, pintant, sobretot jugant. No patiu ni els feu patir parlant de virus i bacteris com quelcom de molt dolent, sempre han existit i sempre existiran, a més són necessaris per al desenvolupament del sistema immunitari, cal educar-los en la higiene de manera natural, fomenteu el fet de rentar-se mans amb aigua i sabó, res de gels hidroalcohòlics que són tòxics i ressequen la pell a més de produir al·lèrgies tant de pell com de vies respiratòries i digestives.
Aparteu els aparells elèctrics, pantalles, sons per dormir, etc., no pot ser que “perquè no molestin o perquè mengin” els posem una pantalla davant, han d’aprendre a frenar la seva activitat sense atordir-los, han de menjar gaudint del menjar i de l’entorn, i això no ho poden fer amb pantalles, ni tampoc sense la interacció amb els pares, família, etc.
Per fer dormir els nadons oblideu sons predeterminats que tan sols els crearan addiccions, canteu-los una cançó de bressol o si els poseu música (normal, clàssica) taral·legeu la música vosaltres i veureu com de tranquils s’adormen; a partir dels dos anys més o menys expliqueu-los un conte, llegit, inventat, que sentin la vostra veu reflectint emocions, és això el que els ajuda a créixer en salut integral.
No confieu el somni dels vostres fills a veus mecàniques per a ells fredes i desconegudes, ni sons predeterminats, aquestes composicions que asseguren repetir els sons que sentien dins de l’úter no són sanes per al nounat, encara que fossin en realitat -cosa que poso en dubte- els mateixos sons que sentien, ja no és el que necessiten, ja no estan al soterrani (segons l’arquitectura de la psiquiatria), ja estan a la planta baixa i els seus sons no poden ser els mateixos d’abans de néixer!, no estanquem la seva evolució psíquica i emocional. Fomenteu la lectura que és el que potencia la llibertat, la imaginació i no castiga la visió ni altera les neurones com les ones electromagnètiques de les pantalles.
Treballem per revertir el mal que estan fent pantalles i aparells electrònics, apartem la por amb la qual ens estan fent viure, recordeu: “Respecte sí, por NO!”. Cal vetllar per la salut psicològica i emocional dels nens i adolescents, cal actuar per evitar la pitjor de les pandèmies, la de les depressions, angoixes, suïcidis. Crec que som a temps de revertir la situació si ens hi posem ja, ara, avui. “Poques vegades pensem en allò que tenim, però sempre en allò que ens falta.” Schopenhauer. Tenim uns infants meravellosos que cal cuidar com un tresor, per ells, per nosaltres, pel món. Ja que, si emocionalment estan sans i equilibrats, el món tan sols podrà anar a millor, i li cal millorar molt amb tot el que li hem fet!
