Javier García, Secretari d’organització del PSC Terrassa i regidor de l’Ajuntament
La pandèmia de la Covid-19 així com les conseqüències socioeconòmiques derivades de la crisi sanitària han ocasionat un increment de casos relacionats amb la salut mental, com les ansietats, els trastorns adaptatius i les conductes autolítiques.
L’aïllament imposat pel confinament, la pèrdua de persones estimades, l’estrès de les dificultats econòmiques i la incertesa sobre el futur són els principals factors que influeixen en l’augment d’aquests casos.
La pandèmia ha estat el desencadenant que ha provocat un augment de pacients amb problemes de salut mental i ha agreujat la situació dels que ja els patien. La desaparició de coixins de suport com l’escolarització, l’oci i els amics -en el cas dels nens i els adolescents-, i de la feina, el contacte amb la família i la vida social, en el cas dels adults, ha privat la població de crosses emocionals que en altres circumstàncies exerceixen de dic de contenció. L’alteració de les rutines, l’educació i l’oci i la preocupació pels ingressos de la família i per la salut fan que molts nens i adolescents sentin por, angoixa, ràbia i preocupació pel futur. Aquesta pressió emocional pot alterar la seva salut mental.
De fet, durant el període gener-setembre de 2021, l’Hospital de Terrassa ha atès un 17% més de pacients amb problemes de salut mental que en el mateix tram de 2020. I, si hi incorporem la prevalença en la població infantojuvenil, la xifra encara és superior. En aquest sentit, els metges alerten de l’increment de temptatives autolítiques en la població infantil i jove. A Catalunya, el sistema de detecció de la Generalitat, el Codi de Risc del Suïcidi, va computar 601 temptatives de suïcidi en joves de fins a 18 anys el 2020. És un increment del 27% respecte a l’any anterior, quan se’n van computar 473. Actualment, els suïcidis són la primera causa de mort no natural entre els joves de 16 a 35 anys.
Hem de denunciar la manca de finançament adequat de l’atenció primària que no arriba a cobrir tots els recursos que es necessiten per garantir l’accés al dret a la salut de la població. Com a conseqüència de la infradotació de recursos, durant la pandèmia han augmentat els obstacles en l’accés a l’atenció primària de persones amb possibles malalties, així com les llistes d’espera per accedir a aquest nivell assistencial, i s’ha reduït el temps de consulta i l’atenció domiciliària. Aquestes barreres d’accessibilitat i la ruptura del vincle metge-pacient han posat en risc l’accés de les persones amb problemes de salut mental a una atenció sanitària adequada, perquè, en general, necessiten una atenció particular, amb més temps, i orientada a les necessitats i context de cada persona.
Per això, a banda de reclamar a l’administració competent, la Generalitat de Catalunya, que inverteixi els recursos necessaris per fer front a aquesta situació, des de l’administració local també s’ha de fer un esforç per donar atenció a les persones que pateixen problemes de salut mental. En aquest sentit, cal destacar la iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, Konsulta’m. L’espai Konsulta’m és un servei de suport psicològic adreçat a adolescents i joves per detectar i atendre de forma preventiva el patiment psicològic i els problemes de salut mental del jovent, un servei on els infants i joves poden accedir sense derivació ni cita prèvia. Recentment aquest servei ha estat ampliat i s’oferirà a tothom sense limitació d’edat.
L’Ajuntament de Terrassa també hauria de ser proactiu en l’atenció a persones amb problemes de salut mental, i en especial amb els joves que han vist agreujat el problema com a conseqüència de la situació produïda per la pandèmia. Calen mesures per aturar l’increment dels casos de trastorns mentals en els joves i l’administració pública ha de garantir que tothom rebi l’atenció que necessita.
Per això, des del PSC el passat octubre vam presentar al ple municipal una proposta per crear un servei de suport psicològic per a joves i adolescents. Malauradament, la proposta no va ser aprovada ja que Tot per Terrassa i ERC van votar-hi en contra. El motiu que van donar va ser que des del govern municipal ja estaven treballant en un recurs similar. Ara, hem sabut que el servei que oferirà l’Ajuntament serà un suport de 3 hores a la setmana per a la salut emocional dels joves de Terrassa i d’11 municipis més.
El servei que prestarà l’Ajuntament clarament és insuficient per atendre la necessitat que hi ha en una ciutat com Terrassa. 3 hores a la setmana en cap cas arribaran a cobrir ni una mínima part de la demanda d’atenció psicològica d’una ciutat de 224.000 habitants. Som conscients que aquesta no és una competència municipal, però creiem que cal la implicació de totes les administracions en un assumpte tan important com aquest. Necessitem més recursos per a la sanitat pública i la salut mental ha de ser una prioritat, però malauradament hem de denunciar que per a l’Ajuntament no ho és.
Des del PSC seguirem reivindicant que des de totes les administracions, també des de la local, ens prenguem seriosament la salut mental i donem resposta a la necessitat de la ciutadania. Cal posar tots els recursos que tenim al nostre abast per combatre un problema que ja és d’extrema gravetat.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
