Rosa Ferrer
La principal virtut que pot tenir el llenguatge és la claredat, i res li’n resta tant com l’ús de paraules desconegudes”, Sòcrates.
Les desconegudes i les angoixants, claredat perquè les persones puguin viure i respirar, ja que com diu José Narosky “el metge que no entén d’ànimes no entendrà cossos”.
Frases que cal esmicolar, perquè ja han fet prou mal:
“Sense vacunes estaríem tots morts.” Dra. Craywinckel, de veritat calia dir aquesta frase?, vostè ha de saber tan bé com jo que és més falsa que “un duro sevillano”, com deien fa uns anys. No hi va haver vacunes fins que l’any 1796 Edward Jenner (17 de maig de 1749–26 de gener de 1823) va desenvolupar la primera vacuna de la història. Va demostrar el seu èxit amb un polèmic experiment en el qual va injectar a un nen de vuit anys pus d’un malalt de verola. Durant 1796 i molts més després fins que es van elaborar les vacunes acuradament, vàrem viure epidèmies i pandèmies sense vacunes i, caram, encara hi ha éssers humans vius. Si us plau, ho torno a repetir per enèsima vegada, poden explicar les coses sense destrossar psicològicament i emocionalment les persones? Parlin de la importància, de l’avenç que han sigut i són les vacunes, però deixin de dir ximpleries, perquè no, no estaríem tots morts, i vostè/s ho saben, si més ho haurien de saber.
El que és segur és que haurien de saber comunicar de forma seriosa sense paraules apocalíptiques.
“Continuen augmentant els contagis.” Sí, està clar que continuen, que no ha de voler dir pas que hi hagi d’haver més malalts. Augmenten els contagis perquè es fan més tests, perquè, com tots ja sabem, alguns són falsos positius, perquè hi ha gent que es contagia, però és asimptomàtica, és a dir, no passa la malaltia, d’altres la passen de manera lleu o poc greu. D’aquesta manera, com deien els savis al començament de la pandèmia (ara sembla que han perdut la memòria), anem fent la immunitat de grup, que és el que passava fa mil o dos mil anys i no es va acabar pas el món.
“L’OMS alerta que més del 50% de la població europea estarà infectada amb òmicron en 6-8 setmanes.” Em remeto al que he dit en el paràgraf anterior, i hi afegeixo: es considera que hi ha immunitat de grup quan la immunitat, sigui per contacte o per vacuna (per qualsevol de les dues), arriba al 90%, per tant, segons els càlculs de l’OMS, s’hi haurien d’afegir unes sis setmanes més.
“Sense EPI no podem treballar.” A veure, és un virus de vies respiratòries, no penetra per la pell, ni per les ungles, ni pel cabell, és de vies respiratòries, repeteixo. Entenc que, quan va començar, tothom tenia dubtes i hi hagués certs temors, però ara ja no. Amb mascareta, higiene (rentat de mans amb aigua i sabó) i ventilació obrint finestres i tancant portes, com deia Florence Nightingale, podem fer bé la feina, entenc que hi hagi persones molt aprensives i que se sentin més segures, tanmateix no són de primera necessitat en aquest cas, ja que no hi ha supuracions cutànies. Els EPI sí que són necessaris en l’ebola, verola o la pesta, per posar-ne algun exemple. Tinguin en compte que els EPI tenen una trentena d’anys, abans hi havia mascaretes de cotó i guants, per cert els guants per fer cures es van començar a utilitzar a la dècada dels anys setanta.
“El govern facilitarà gratuïtament tests d’antígens als col·legis.” Perdonin?, que no paguem tots els impostos inclosos els de sanitat?, aleshores el que passa és que ja els hem pagat per avançat, això no vol dir el que algunes persones creuen, que, com que ho “donen” a la Seguretat Social, a Catalunya CatSalut, no valen res, sí, sí que valen diners, el que passa és que en els països desenvolupats, en els quals els impostos reverteixen en la ciutadania, quan passen aquestes coses no se’ls diu que “els els proporcionaran de forma gratuïta”, senzillament se’ls en proporciona, sense aquesta propaganda, ja que tothom té clar què és el que s’ha de fer.
També els vull recordar que ahir (10/01/22) comprar a França un test d’antígens valia 1 euro; comprar-lo a Portugal, 2 euros, i comprar-lo a Espanya, entre 8 i 16 euros. “Money, money!”Aquí ho deixo.
“Els pacients greus no Covid-19 s’hauran d’esperar, primer són els infectats de Covid.” No tinc paraules, millor dit, em venen moltes paraules, que no posaré aquí. Sí, qui mor de la Covid ho passa malament, però qui mor d’un càncer, d’un infart, d’una ela o de qualsevol malaltia, sense ser atès, per tant, sense tractament adequat i sentint-se abandonat per no tenir la Covid, com creuen que mor? Ballant sevillanes? El garbellat de pacients a urgències no pot ser per nom de la malaltia, sinó per la gravetat que presenta la seva malaltia sigui quina sigui, seria d’agrair que no fomentessin discriminacions d’aquest tipus, tota persona té dret a ser atesa, tingui la malaltia que tingui, i aquesta atenció, per pandèmies que hi hagi, ha de ser humana i integral. Ah! Una altra cosa, les mascaretes, quan estàs a l’aire lliure, si no hi ha massificacions de gent, el que fan és crear angoixa, respirar malament, provocar al·lèrgies, etc. Vostès saben que no són necessàries, deixin viure tranquil·la la gent i evitin malentesos. Fa un parell de dies em vaig trobar una persona gran molt estressada perquè anava a tirar les escombraries sense mascareta, va tornar a casa a buscar-la i se la va posar a la porta del carrer, en entrar va pujar a l’ascensor amb mi i allà se la va treure, quan li vaig dir que era millor anar sense mascareta al carrer, i millor portar-la a llocs petits i tancats, em va contestar: “Jo me la poso per sortir al carrer com diuen, i quan entro a casa me la trec”. Bé com que un cop dins la portaria ja és “dins de casa”, doncs se la treu. Què hi vols fer! Acabo amb unes paraules de Claude Bernard, que crec que són bàsiques per als professionals de la salut: “Curar a vegades; alleujar, sovint; consolar, sempre”.
