Opinió

Vellesa, misèria i mort

Antonio Machado

Fa quatre anys que veiem com el sistema capitalista intenta llançar-nos a una vida miserable retallant-nos poder adquisitiu descaradament.

Així ho va fer José Luis Rodríguez Zapatero, congelant les pensions, i va continuar M. Rajoy amb el seu 0,25% d’increment durant cinc anys on vam perdre un 7-8% de poder adquisitiu. Valor que ara ningú ha compensat en la reforma de pensions del govern actual. Reduir el poder adquisitiu és sinònim d’increment de pobresa, això comporta perdre esperança de vida. Des del 2013 l’esperança de vida era de 82,78 anys fins al 2019, que va ser de 83,58 anys. Va haver-hi un creixement de 0,80 anys, però el 2020 es va tancar amb 82,33 anys. Va haver-hi una reculada d’1,25 anys.

En el 2019 va haver-hi 418.703 morts. En el 2020 van morir per Covid 60.358 persones i per la resta de malalties van ser 433.418 persones. El diferencial d’aquests dos anys va ser de 14.715 morts de més (a part de la Covid), un 3,40% de més, imputables als danys col·laterals en la deficiència de l’assistència primària. Han mort 90.508 persones per la Covid fins a l’11 de gener d’aquest any. Sobre els danys col·laterals en altres malalties en llista d’espera no hi ha informació.

El col·lectiu de pensionistes és el més perjudicat per aquestes dades, i per descomptat que incideixen directament en l’esperança de vida del present i del futur. Ens trobem en un procés regressiu de l’Estat del benestar, ens maten lentament en les condicions de vida i en l’assistència sanitària. L’atenció telefònica per a l’assistència primària, la realitzen moltes vegades persones que ni tan sols són personal sanitari, amb les conseqüències que això comporta, entrant en un estat d’abandó fins que els símptomes del malalt són visibles, però ja s’actua massa tard, i acaba en un increment de la mortalitat. La degradació de l’assistència sanitària està augmentant considerablement.

Les dades estan en 3,9 metges/1.000 habitants, menys que a Lituània, Bulgària o Grècia, però també que a Portugal que, tenint una renda per càpita inferior a nosaltres, té 5,1 metges/1.000 habitants. Abans del 2014 érem dels 10 primers països en qualitat d’atenció sanitària, ara estem en els 20 primers, és un procés de degradació social i de pèrdua de drets que té una tendència decreixent continuada.

La privatització de la sanitat pública és l’element que incideix de ple en aquests factors. Potenciar la sanitat privada només ens condueix a una realitat com la dels EUA, on només disposen de 2,6 metges/1.000 habitants i tenen 836.000 morts per Covid a conseqüència d’aquesta deficiència.

Enfront del coronavirus no s’ha actuat de manera global pel que la població mundial està vivint la pandèmia en diferents fases descompensades que impedeixen resultats globals satisfactoris. Això està passant per l’egoisme enriquidor de les multinacionals de la indústria farmacèutica que, amb la complicitat de la Unió Europea, s’han oposat a alliberar les patents de les vacunes perquè es puguin produir a tot el món.

Si l’economia és global també han de ser-ho els drets socials, perquè, si no, no sobreviurem davant d’aquest desequilibri sanitari que només serveix per enriquir-ne uns quants, mentre que la majoria hem d’estar permanentment en situació precària. El virus va mutant i això complica més el seu control. En gran part de Llatinoamèrica, Àfrica i part d’Àsia la vacunació no ha arribat al 100% de la població, i molt menys en les seves tres fases necessàries.

Malgrat els “vociferios” de VOX, en el 2021 han marxat 165.000 migrants, i també 37.000 espanyols van decidir marxar buscant un futur millor. Mentrestant, l’objectiu del sistema continua sent rescatar bancs i repartir-se els diners dels plans de recuperació econòmica.

Més de 123.000 milions d’euros han demanat les grans empreses espanyoles de l’IBEX-35 per reactivar l’economia espanyola després de la crisi del coronavirus. La resta haurà d’esperar per recollir-ne les engrunes. Les inversions en polítiques de suport per reequilibrar les necessitats socials de la població segueixen sense estar concretades.

Les elèctriques que porten des de juliol del 2021 amb un increment del preu sis vegades superior a les pensions, ara, volen xuclar dels fons de recuperació, cadascuna s’ha muntat el seu projecte justificatiu (Endesa vol 16.000 milions, Iberdrola, també). Altres empreses com Acciona preparen emportar-se 24.000 milions. Repsol, 188 milions. Naturgy, Telefónica, Iberia… Adif vol 16.000 milions per a l’AVE. Encara no s’han assabentat que el problema per al poble treballador són les línies de proximitat, no els trens de llarg recorregut. Uns altres com Seopan i Tecniberia opten per 57.800 milions per a transport públic urbà i manteniment de carreteres.

La banca no podia ser menys i aquí estan amb altres projectes «verds» com CaixaBank, BBVA i altres. No en tenen prou amb els 62.000 milions que van rebre i no retornen de la banca europea i que paguem nosaltres, ara en volen més.

Ara toca l’actualització del poder adquisitiu per a tots aquells que depenem d’un salari o pensió. La situació econòmica està malament i els preus van a l’alça en tot el bàsic per a la vida. Es tanca l’any amb un IPC del 6,5%. Als pensionistes, ens van incrementar la pensió en un 0,9% a l’inici de l’any, per la qual cosa aplicant la clàusula de revisió ens correspondria el 5,6% d’increment en la pensió, però en els acords del govern de coalició han aprovat un mecanisme per al càlcul de la revisió de les pensions que suposa una mitjana ponderada de l’any, la qual cosa els porta a establir un increment de l’1,6%. Una vegada més ens han enganyat els que diuen defensar-nos com a pensionistes (CCOO i UGT). Amb els seus acords som un 4% més pobres que, sumat a allò perdut des del 2013, suma un 12% de pèrdua (en una pensió de 1.000 euros es perden 120 euros). Un pas més cap a la pobresa del pensionista i a la reducció de l’esperança de vida. GRÀCIES PER AJUDAR-NOS A MORIR ABANS.

To Top