Joan Roma i Cunill
No trobo la manera, per moltes voltes que hi doni, d’explicar l’opressió que patim, la venjança dels tribunals sobre esdeveniments passats, la repressió generalitzada que descriuen els líders dels partits independentistes.
El sotmetiment a lleis injustes, la prohibició d’assistir a actes, parlar o estudiar la llengua pròpia, no poder votar quan ens doni la gana, no poder decidir sobre qüestions que ens vinguin de gust, ni marxar del país per anar cap a un altre, encara que no sapiguem on volem anar o arribar.
Ho sento, però no em veig capaç d’explicar com és possible tanta opressió, per part d’Espanya, i veure com el país es manté en el lloc dinovè, a nivell mundial, i manté la situació de democràcia plena. Com pot ser que fallin tots els controls i totes les avaluacions? És que hi ha dues realitats o vivim en dues dimensions?
Hi dono voltes i em pregunto aquestes i moltes altres qüestions, a la vista de les declaracions, manifestacions i afirmacions dels representants dels partits independentistes, en les quals figuren les anteriors acusacions i moltes altres, que per raons d’espai no puc reproduir. I se’m fa especialment difícil donar explicacions a preguntes de persones vingudes de terres llunyanes que veien en Espanya la terra de promissió. Es van equivocar? Estan en terra segura i democràtica? Aquestes i moltes altres preguntes he de contestar, en l’exercici de la meva feina com a voluntari de Creu Roja, a persones vingudes de països com Rússia, Ucraïna, Geòrgia, Afganistan, Azerbaitjan, Senegal, Gàmbia, Ghana, Costa d’Ivori, Malí, Mauritània, Síria, Marroc o Congo. Hi ha algun bri de veritat en acusacions i descripcions de tot el succeït en els darrers deu o dotze anys, per part dels impulsors i promotors del procés independentista?
Poden comparar la vida i realitat quotidiana, de les llibertats que tenim a casa nostra, amb la de qualsevol dels països abans esmentats? No serà que en el seu camí cap a uns objectius irreals i totalment enganyosos han de justificar el fracàs, mitjançant desqualificacions i falsedats evidents, de la realitat autèntica?
Personalment, no he patit cap disminució de llibertats ni cap limitació dels meus drets democràtics per part de les administracions. Sí en canvi he vist atacada la meva llibertat i els meus drets democràtics, per part dels partits independentistes que volien sotmetre’m a la seva voluntat. Volien que renegués dels juraments fets, a l’accedir als càrrecs institucionals, i trenqués amb la legalitat, per seguir-los pels camins de la il·legalitat.
Si en aquest camí cap al pedregar van incomplir lleis, van trepitjar drets i deures, és lògic que siguin perseguits, jutjats i sentenciats.
No busquin ara culpables en els qui es van mantenir fidels als principis bàsics de la democràcia. I no vulguin embrutar el nom de les institucions encarregades de mantenir la llei i l’ordre. Són bàsiques, en la democràcia plena de què gaudim. Amb imperfeccions, evidentment, però amb ganes de reduir-les. I si volen veure i comparar que voltin una mica, llegeixin o parlin amb persones procedents dels immensos territoris on la democràcia és inexistent.
