Salvador Cristau
Hem acabat les celebracions del temps de Nadal, Jesús infant s’ha manifestat al món en uns mags estrangers vinguts d’Orient, i també al poble d’Israel en ser batejat per Joan al riu Jordà:
“Davant d’ell el cel s’obrí, i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell. I una veu digué des del cel: ‘Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut’” (Mt. 3, 16-17).
Però en començar el “temps durant l’any” se’ns presenta una nova Epifania, manifestació, de la divinitat de Jesucrist. Un Jesús ja adult ha estat convidat a unes noces al poble de Canà de Galilea relativament a prop de Natzaret. I hi foren també convidats els seus deixebles, i Maria la seva mare.
I es produeix el miracle: faltava el vi, tenien aigua però no tenien vi. I l’aigua es convertí en vi. Un miracle discret, que possiblement només van captar aquells que hi van intervenir, però un miracle que manifesta el seu poder, la seva divinitat. I també la fe de Maria, la seva mare. La seva fe i la seva actitud maternal, atenta sempre a les necessitats dels altres i que, quan sap que ella no les pot solucionar, sap, però, acudir a qui sí que ho pot solucionar. Només li diu al seu Fill: “No tenen vi” … I després digué als servidors: “Feu tot el que ell us digui” (Jn 2, 5).
Així, al començament d’un nou any, i també del temps litúrgic de “durant l’any”, aquesta manifestació de Jesús ens ensenya que és en la vida ordinària, la vida de cada dia, on hem de seguir el Senyor, on l’hem de trobar. Amb totes les nostres limitacions, però amb la fe de Maria, amb la seva disponibilitat de servei als altres, amb la seva capacitat d’atenció a les necessitats de tots els que ens envolten.
El text de sant Joan acaba dient: “Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria i els seus deixebles van creure en ell” (Jn 2, 11).
Només així sabrem descobrir la presència del Senyor a la nostra vida. Només així podrem descobrir els seus miracles quasi sempre discrets, però reals. Només ens falta tenir més fe.
