Salvador Cardús i Ros
A mitjan desembre de l’any passat, es va presentar a l’Ateneu el llibre “Club del Mar-CRIS Terrassa. 50 anys d’història. 1968/2018”.
És un recull extensíssim de més de 300 pàgines, curosament editat i profusament il·lustrat, de les activitats realitzades per un extens grup de terrassencs, l’afició dels quals va ser i és el submarinisme. Però el llibre no és només una mena de balanç fred de cinquanta anys carregats d’experiències inoblidables, sinó que sobretot és la història d’una passió que, necessàriament, havia de ser duta a terme per un equip de persones, les extraordinàries peripècies de les quals els convertirien en grans companys i amics.
Amb un pròleg de Guillermo Álvarez, president de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques, i un epíleg de l’amic Vicenç Villatoro, el llibre ha estat coordinat per Sebastià Mas i Fermí Estragués i escrit per ells mateixos i un gran nombre de col·laboradors. El volum s’estructura en vint-i-sis capítols que donen per tractar aquesta història de passió pel submarinisme des de tota mena de perspectives. Hi ha geografia, ciència, art -fotografia, vídeo, pintura-, història, esport, medicina, recerca marítima, tecnologia i formació, operacions de recerca i salvament, i encara les experiències i contactes internacionals -com els que van tenir amb Jacques Ives Cousteau-, entre més. I, sobretot, hi ha l’experiència humana del grup d’amics que des de mitjan anys 60 es van aficionar al submarinisme i van acabar fundant el Club del Mar.
M’ha semblat oportú comentar l’aparició d’aquest llibre perquè, més enllà de l’esforç per deixar constància d’aquesta aventura per a record dels mateixos protagonistes, crec que l’experiència que s’hi narra els transcendeix i esdevé un model i exemple per al conjunt de la ciutat.
En primer lloc, perquè la història del Club del Mar mostra una ambició i capacitat de superació extraordinàries. No tan sols pel fet obvi que a Terrassa no hi ha mar i, per tant, no es pot dir que fos previsible que tinguéssim un gran equip d’experts submarinistes. Aquí s’és més d’enfilar muntanyes que de submergir-nos sota el mar. Ho dic perquè els membres del Club del Mar – CRIS de Terrassa han anat molt més enllà de satisfer una afició particular per a gaudi propi, i des del primer moment la van convertir en una activitat oberta a la societat i orientada a la cultura i el coneixement rigorós en tots els vessants imaginables.
En segon lloc aquesta història mostra, una vegada més, que les iniciatives més sòlides en els resultats i duradores en el temps solen provenir de la voluntat privada, molt sovint desenvolupades al marge de les institucions públiques. A Terrassa n’hi ha moltes, d’aquestes institucions, fins i tot centenàries, que han nascut d’una voluntat fèrria, que han resistit tota mena d’adversitats i que han sabut adaptar-se als canvis que els temps demanaven. I, en tots els casos, hi ha noms concrets de les persones que, gairebé en l’anonimat, hi han dedicat temps i recursos propis, i sobretot passió i voluntat de servei a la comunitat. El Club del Mar n’és un exemple.
Però, i en tercer lloc, el Club del Mar és una història profundament humana d’amistat, nascuda i construïda -com escriu Jan Baca- a partir d’una “relació amorosa” amb el mar i uns illots, els Columbrets, història en què es descobreixen tots aquells valors que ens fan prosperar com a comunitat. Això fa que el Club del Mar mereixi el reconeixement públic de tota la ciutat.
