Ferran Pont i Puntigam
Em plau felicitar públicament l’amic Xavier Marcet pel contingut de l’entrevista que li va fer Laura Hernández i que aquest diari va publicar el passat dia 8 de gener.
Cal reconèixer que tot el seu contingut és de la màxima actualitat. A parer meu sobretot escau destacar la seva insistència en el sentit que el valor social és una aportació fonamental en la cursa per aconseguir el nou model tecnològic que Europa necessita i que entre tots hem d’ajudar a fer realitat al més aviat possible.
Després de llegir atentament l’entrevista i de manifestar-hi el meu acord global, no puc estar-me de fer-hi uns comentaris personals. Per exemple el paper destacat que reconeix a les A.A.P.P. en els temes com el canvi climàtic, la demografia, el món del treball, la tecnologia o la salut s’ha de poder complementar amb una gestió exemplar d’una iniciativa privada adequadament motivada i controlada.
Molt encertada la distinció que fa entre negocis i empreses. Els negocis només intenten guanyar diners. En canvi les empreses també volen guanyar diners però ho fan creant valor corporatiu i social. Per la meva part hi afegeixo una distinció que em sembla molt important, en general les empreses tenen vocació de continuïtat però en canvi la gran majoria de negocis són massa sovint només conjunturals.
Els avenços tecnològics són imparables i cal anar-s’hi adaptant. Però és evident que en aquests processos hi ha unes persones que es veuran desplaçades dels seus llocs habituals de treball. N’hi ha prou amb una indemnització econòmica o amb el subsidi d’atur? Essent aquests ajuts ben necessaris em sembla que no són suficients. Davant la pèrdua d’un lloc de treball, la situació de cada persona és diferent i cal que les empreses ajudin a personalitzar la recerca d’una possible nova feina.
La distinció entre formació i aprenentatge pot plantejar dubtes a certs nivells. Però és evident que durant anys la formació professional s’havia destinat a persones de segon nivell, les que no podien arribar al batxillerat. S’havia magnificat la part teòrica enfront de la pràctica. Per sort ara sembla que les coses van canviant i s’aprecia més la formació professional dual, un camí complementari amb formació i aprenentatge.
Parlant concretament de Terrassa i de la necessitat d’atreure alguna empresa gran, una possibilitat que poca gent qüestiona, s’esmenta el pla parcial dels Bellots II. Cert que fa anys que està en tràmits aquest nou sector, però fins avui ni té l’aprovació definitiva ni per tant s’ha pogut començar-ne les obres d’urbanització. Estaria molt bé que aquest nou any 2022 la ciutat, finalment, pogués veure la seva prompta posada en marxa.
