Salvador Cristau, administrador diocesà de Terrassa
En aquests dies els infants de les nostres famílies gaudeixen dels regals que els han portat els Mags d’Orient. A qui no li agrada que li facin regals!
Són dies de trobades familiars, de veure persones que potser, per la pandèmia que encara ens acompanya, fa temps que no vèiem. Ho hem de viure amb agraïment i joia, actituds pròpies del cristià en aquest temps de Nadal.
Però, encara que no rebéssim cap regal de Reis, Déu ens ha fet el més gran, el seu Fill: “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna” (Jn. 3, 16).
Aquest dijous celebràvem la solemnitat de l’Epifania del Senyor i, diumenge, l’últim del temps de Nadal i frontissa amb el temps durant l’any que reprenem, celebrem el Baptisme del Senyor. La tradició cristiana, de manera especial a l’Orient, uneix íntimament tres “epifanies” o manifestacions del Senyor. L’antífona del càntic de Maria, a les segones vespres d’Epifania, ens presenta un resum d’aquesta triple manifestació: “Celebrem un dia santificat per tres miracles: avui, l’estel va guiar els mags al pessebre; avui, a les noces, l’aigua fou convertida en vi; avui, Crist, per salvar-nos, volgué ser batejat per Joan en el Jordà”.
Els evangelis d’aquests dies ens relaten les manifestacions de la divinitat de Jesús. El dia de l’Epifania contemplem el passatge dels mags d’Orient que visiten i adoren el Fill de Déu a Betlem, guiats per una estrella (Mt 2,1-12). Diumenge, festa del Baptisme del Senyor, llegim el text de l’evangeli en què Jesús baixa al Jordà, és batejat per Joan, s’obre el cel, baixa l’Esperit Sant en forma com de colom i se sent una veu del cel: “Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut” (Lc 3,22). Finalment, diumenge vinent llegirem el text de les noces de Canà en què Jesús converteix l’aigua en vi: “Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en Ell» (Jn 2,11). Descobrim, per tant, que en pocs dies se’ns presenten tres “epifanies” o manifestacions de la glòria del Senyor: la fe dels gentils (dels quals són figura els mags o savis d’Orient), el baptisme al Jordà i les noces de Canà.
Tots tres passatges ens parlen també del misteri de Jesucrist i l’Església, misteri d’unes noces que tenen la seva font salvífica en el sagrament del Baptisme que és la porta d’entrada a l’Església, Esposa de Jesucrist, sempre unida al seu cap.
Benvolguts, possiblement aquests dies hem fet àpats familiars i hem rebut regals materials; nosaltres hem de plantejar-nos què oferir-li al Senyor. Ell ens ho ha donat tot: s’ha donat Ell mateix, fent-se home i patint la mort en creu, per donar-nos entrada a la vida eterna, units per sempre a Ell.
Us convido, en el diumenge del Baptisme del Senyor, a preguntar-vos què podem oferir-li nosaltres. Prenent l’exemple dels Mags d’Orient, que van regalar al Senyor or, encens i mirra, quins aspectes de la nostra vida podem oferir i dedicar al Senyor? Què hauríem d’apartar de la nostra rutina que ens separa del Senyor?
Segur que els passatges que hem contemplat aquests dies en les celebracions del Nadal ens ajudaran a il·luminar la nostra pregària per descobrir què vol el Senyor.
