Jordi Tarragona
Al’any 2022 en fa trenta de l’any olímpic de Barcelona i de l’Expo de Sevilla. L’any pintava que els gossos es lligaven amb llonganisses.
El país de sobte era ric i modern, i ens vam hipnotitzar pensant que era per sempre. Aquest pinta més de ball de bastons; a una Covid que sembla que torna se sumen problemes de subministrament i una inflació que diuen que és transitòria, però també ho era l’impost de patrimoni quan es va establir el 1977. La veritat és que ni les coses són tan bones com sembla ni tan dolentes com aparenten.
Sigui com sigui l’any hem de planificar com assolirem els objectius de la nostra empresa. Davant de l’alta incertesa el recomanable és preveure diferents escenaris, esperar el millor i preparar-se per al pitjor. Segurament tenim poca capacitat d’influir sobre els factors exògens del 2022, però podem decidir quina reacció prendrem al respecte.
Tenim tres estratègies genèriques possibles: resistir, reinventar-nos o retirar-nos. Per decidir la més adequada al nostre cas concret cal prendre distància, per evitar que els arbres impedeixin veure el bosc, tenir desaferrament, per ser capaços de deixar enrere el que calgui, i determinació, per fer el que s’hagi de fer. En qualsevol d’elles convé assentar les persones, apuntalar la caixa, allunyar-se dels catastrofistes, aprofitar les oportunitats i aprendre. En cas que l’estratègia decidida sigui la retirada haurà de decidir-se si és venent o tancant. La moratòria dels crèdits ICO-Covid i de l’obligació de presentar concurs de creditors pot estar creant més d’una empresa zombi. Si continuem, resistint o reinventant, hem de fer front a molts reptes pel que haurem d’establir els corresponents objectius i plans d’acció. Entre aquests reptes potser tenim la digitalització (tot negoci té una bala digital amb el seu nom), la internacionalització, la innovació o l’economia circular, entre d’altres. Tenint en compte que quasi el 90% de les empreses són familiars, no podem oblidar la necessitat de planificar les relacions bidireccionals entre l’empresa i la família.
Entre els aspectes que cal planificar a les empreses familiars per al 2022 hi ha el suport a l’emprenedoria; el relleu a la direcció, governs i propietat (la fiscalitat pinta a pitjor), i l’afecció. Aquesta no per ser l’última és menys important. Un dels reptes de les empreses familiars és aconseguir que els continuadors capacitats tinguin voluntat d’agafar la posta. La planificació del 2022 ha d’estar enquadrada dins d’una estratègia a llarg termini, que a l’empresa potser és a tres anys, però a la família ha de ser a escala generacional, és a dir, a vint-i-cinc. Pensem que una decisió “tan ximple” com decidir el col·legi dels fills dona resultats al cap de molts anys. Hem de planificar com fem una empresa forta i una família unida; recordant que a la llarga el que és bo per a l’empresa és el millor per a la família.
