Rosa Ferrer
Es coneix com a “torre de Babel” un estat de confusió de llengües que impera en una societat, en un govern o en un partit, en què no poden els seus membres entendre’s els uns amb els altres.
Amb l’expressió “torre de Babel” es designa l’imperi del desordre i el caos.
Tantes veus alhora contradient-se i trepitjant-se, l’endemà dient el contrari del que van dir el dia abans, sense gens de vergonya, sense cap sentit ètic, és com un niu de cotorres a veure qui crida més, a veure qui la diu més grossa. Sí, una torre de Babel on tots parlen i ningú escolta ni entén, ni pots entendre.
L’òmicron és molt perillós, l’òmicron infecta molt però és menys greu, l’òmicron està infectant tothom, l’òmicron es passa pel folre les vacunes, la tercera dosi sí que va bé per frenar l’òmicron, es posarà una quarta dosi per frenar l’òmicron, amb l’òmicron s’acabarà la pandèmia, la pandèmia passarà a ser endèmica (està clar com fan la majoria de les grips) i així sense parar.
Que si ens hem de posar mascareta, que si és una mesura estètica, que si toc de queda, que no és una mesura per la Covid sinó per ordre públic, que confinament dels vacunats, que ara ja no cal, és un no parar. Si no surten a dir-hi la seva sembla no seran feliços; jo observo i espero, i no entenc que cap comitè deontològic de cap col·legi de metges no hagi dit res, ja els sembla bé aquest desconcert?, veuen amb bons ulls aquest embolicar la troca contínuament?, els sembla normal tenir, perpètuament, la gent espantada i mal informada?
Reunions a casa de màxim deu persones, alerta l’onze porta el virus, cap dels deu anteriors no, oi? Uf!, de veritat? Com vaig dir la setmana passada, a la Covid-19 ens hi acostumarem, però ho farem a la tensió, angoixa i malalties mentals?
La veritat, no puc entendre-ho, i sento vergonya i em ve al cap el “nosaltres no som d’eixe món” d’en Raimon, perquè aquest no és el meu món ni el que vull deixar als meus fills i nets, no vull per a ells un món desnaturalitzat, ni puc, ni vull entendre que quan una criatura, de sis, vuit, deu anys, etc., dona positiu se la deixi sola, tancada en una habitació passant la quarantena sense carícies ni petons, això no és normal, han posat tanta por a les persones que fins i tot estem oblidant que hem de protegir les criatures, ja sé que ho vaig dir la setmana passada, però les notícies que m’arriben em fan repetir-ho, protegir no vol dir tancar-les en una habitació perquè hagin estat contacte d’un positiu o hagin donat positiu, ja hi ha psiquiatres que han sortit a dir que no pot ser, que el confinament marca els infants. Una criatura necessita les carícies, el contacte dels pares, avis, tant o més que el menjar, de fet quan aquestes falten comencen els problemes alimentaris, de son, de conductes antisocials, en fi de salut mental.
Si us plau, mares i pares, no aïllem els infants encara que tinguin Covid-19, a nosaltres, tinguéssim xarampió, galteres o el que fos, mai ens van tancar en una habitació i deixar el menjar a la porta; acaroneu-los, amb mascareta, però acaroneu-los, acompanyeu-los en el menjar, expliqueu-los el conte per anar a dormir i no a través del mòbil, sinó agafant-los la mà i mirant-los als ulls, no oblideu mai com us varen acaronar a vosaltres tinguéssiu el que tinguéssiu, però, sobretot, el que no heu d’oblidar és com us agradaven les carícies de la mare, del pare, dels avis.
Estudis fets, ja fa anys, en nounats prematurs varen demostrar que es desenvolupaven abans i millor si els acaronaven i sentien la veu de la mare, recordeu el pell a pell?, d’on creieu que ve?, després de quaranta anys dient que es toqués poc els nadons per no acostumar-los malament, es va veure que era millor el pell a pell, cosa que les àvies ja sabien, perquè no sé si us heu adonat que de mica en mica ens anem descobrint que els nostres pares i avis no han sigut tan “incultes” com durant un temps ens han volgut fer creure, que a voltes cura més una carícia feta des del cor, des de l’amor més tendre i profund, deixant, a més, una empremta que mai es borra de la memòria emocional i ens fa millors i més empàtics. Ai quan és a l’inrevés!, quan a una criatura li ha mancat la tendresa i les carícies no pots demanar-li ni empatia ni una socialització sana, per la senzilla raó que l’amor no s’aprèn en els llibres de text, sinó en les relacions sanes del dia a dia, en l’exemple dels pares i avis des del moment de néixer, i el de la mare comença abans, mentre ens desenvolupem en el ventre matern i ens arriba el seu caliu, la seva veu.
Apaguem una mica les veus de la torre de Babel i deixem que el cor ens guiï, sobretot donem als nostres fills l’aliment de l’amor i les vitamines dels petons i les carícies perquè puguin créixer sans tant mentalment com emocionalment, ells ho agrairan, i nosaltres i el món també, creieu-me. Si volem un món millor, cal començar per l’entorn.
Com deia Rabindranath Tagore: “Si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure els estels”. I també “l’educació més alta és la que no es limita a donar-nos la informació, sinó que fa que la nostra vida estigui en harmonia amb tota l’existència”. Les nostres criatures són, sens dubte, els nostres meravellosos estels i la seva educació ha de ser la més alta, la que els dugui a l’harmonia amb l’entorn i amb els altres, que és, a més, la definició de salut.
