Josep Ballbè i Urrit
Som a menys de 10 dies perquè la mainada torni a escola. Mentrestant, el “presi” de la Generalitat treu pit perjurant que, passat Nadal, l’alumnat tornarà a clavar colzes.
Té autoritat moral per pontificar sobre qüestions d’ordre sanitari com la Covid? Aquesta valoració la faig extensiva al president espanyol i als altres 16 de les comunitats autònomes de l’Estat. Volent ésser condescendent, em vénen ganes de taral·lejar la dita dels “setze jutges d’un jutjat”.
Sovint, penso que potser hauríem de parlar més de “vagances” que no pas de vacances. Malgrat la crisi, el mercat laboral segueix el seu curs. Allunyat, com sempre, del rum-rum educatiu. No hi ha sintonia entre els dos horaris. Em refereixo als qui tenen la clau per enfocar el tema. Arribats ací, emergeix la figura dels avis. Amb una potència forta i mai no prou ben ponderada. Resulta evident que tenim un problema greu. Qui ha de posar el fil a l’agulla, però, mira cap a una altra banda. Això sí, fixa una data anual per celebrar la diada dels avis. En lloc d’aquest invent, els hauríem de fer un monument! El paper dels avis com a “cangurs” s’ha revelat imprescindible en molts casos…
…Sobretot arran la creixent incorporació femenina al mercat laboral. Tampoc no negarem que el nucli de família tradicional, aquests darrers anys, ha evolucionat. Paral·lelament, la presència dels néts rejoveneix i il·lusiona la figura dels avis. Que m’ho diguin a mi, que acabo de ser-ho fa 8 dies. Oblidem-nos, però, de l’excusa de la pressió mediàtica de la moral.
En molts casos se’n fa un abús. Ja no es tracta només de dur-los a col·legi i d’anar-los a recollir. Les àvies es veuen obligades a preparar la carta del menú. Com que els pares encara gruen, toca fer hores extres. Només pretenc obrir un minidebat. Que cadascú faci el seu examen de consciència. En tot cas, el meu reconeixement a tots els qui s’hi hagin sentit identificats. Que per molts anys puguin fer semblants obres! Malgrat que, algun cop, no els ho reconeguin prou.
