SALVADOR CRISTAU, administrador diocesà de Terrassa
Acabem de començar un nou any, i el primer dia de l’any, el dia que coneixem com a “Cap d’Any”, l’Església celebra la solemnitat de santa Maria Mare de Déu.
Aquesta és una festa antiga, que s’havia canviat de dia i que el papa sant Pau VI, després del Concili Vaticà II, va posar en aquest primer dia de l’any, per començar-lo sota l’empara i protecció de Maria.
Maria, la Mare de Déu, pronunciant des del fons del seu cor el “fiat” “faci’s en mi segons la vostra paraula”, va donar una resposta ferma i amorosa al pla de Déu. Gràcies a la seva entrega generosa Déu mateix es va poder encarnar per portar-nos la reconciliació, que ens lliura de les ferides del pecat.
Però què pot significar anomenar la Verge Maria “Mare de Déu”? La verge de Natzaret, la plena de gràcia, en assumir en el seu ventre el nen Jesús, la Segona Persona de la Trinitat, es convertí en la Mare de Déu, perquè Jesús és Déu. I és per això que Maria és model per a tot cristià que busca dia a dia viure amb Jesús, unir-se més plenament a Ell. En Santa Maria, la nostra Mare, trobem la guia segura que ens introdueix a la vida del Senyor Jesús, ajudant-nos a identificar-nos amb Ell i poder arribar a dir com l’apòstol sant Pau “visc jo, però no jo, és Crist qui viu en mi” (Ga 2,20-21).
Fa uns dies es va beneir a Barcelona l’estrella que corona la torre de la Mare de Déu al temple de la Sagrada Família. L’estrella ha estat des d’antic un símbol de Maria i de la seva presència maternal, que vetlla i brilla en la foscor. En totes les famílies la mare vetlla pels seus fills, els mira, els coneix, els comprèn. I així Maria, Mare de Déu i Mare de l’ Església, vetlla també per tots nosaltres i ens il·lumina amb la seva claror.
Sant Bernat, en el segle XII, va escriure una pregària a Maria “estrella” en el nostre camí. Amb ella acabo aquesta reflexió tot desitjant-vos a tots un feliç any nou.
“Oh tu, que et sents lluny de la terra ferma, arrossegat per les onades d’aquest món, enmig de les borrasques i de les tempestes, si no vols naufragar i enfonsar-te, no treguis els ulls de la llum d’aquesta Estrella, invoca Maria!
Si s’aixequen els vents de les temptacions, si ensopegues amb els esculls de les tribulacions, mira l’Estrella, crida Maria.
Si ets agitat per les ones de la supèrbia, de la difamació, de l’ambició, de l’emulació, mira l’Estrella, crida Maria.
Si la ira, o l’avarícia, o la impuresa impel·leixen violentament la petita nau de la teva ànima, mira Maria.
Si, torbat pel record de l’enormitat dels teus crims, confós a la vista de la lletjor de la teva consciència, aterrit per la idea i l’horror del judici, comences a ser sumit a l’avenc de la tristesa, en els abismes de la desesperació, pensa en Maria.
En els perills, en les angoixes, en els dubtes, pensa en Maria, invoca Maria. No aparteu Maria de la vostra boca, no l’aparteu del vostre cor, i, per aconseguir els sufragis de la seva intercessió, no et desviïs dels exemples de la seva virtut.
No t’extraviaràs si la segueixes, no desesperaràs si li pregues, no et perdràs si en Ella penses. Si Ella t’estén la mà, no cauràs; si et protegeix, res no hauràs de témer; no et fatigaràs, si és la teva guia; arribaràs feliçment al port, si Ella t’empara.”
