Rosa Ferrer
Llegeixo que “l’Adriana, de 10 anys, opina el mateix. Ha passat nervis, però se sent una campiona. ‘Ho faig per protegir la meva família’”, diu.
Com? Una criatura de 10 anys ha de protegir la seva família? Podem admetre que un infant faci quelcom per protegir qui l’hauria de protegir a ell?
El principi 2 de la carta de drets de l’infant diu: “L’infant ha de gaudir d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i serveis establerts per la llei, i d’altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i social, d’una manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat”. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l’interès superior de l’infant.
Estic absolutament convençuda que qui li ha dit això, i són massa els infants que ho verbalitzen, ho ha fet absolutament de bona fe, en cap moment els volen cap mal, evidentment. Ara bé, no s’han aturat a pensar la càrrega emocional i mental que aquestes paraules poden arribar a ser amb el temps per a aquestes criatures.
Els infants no han de ser els responsables de protegir els adults, ans a l’inrevés, som els adults els responsables de protegir-los a ells.
Algú s’ha parat a pensar que aquestes paraules que fan sentir “important” un infant poden fer mal a d’altres? Fins i tot, poden arribar a ser motiu d’assetjament escolar? Imaginin un nen no vacunat perquè els pares no volen, i això no vol dir que no l’estimin, en absolut!, o perquè la seva pediatra els ho desaconsella per motius de salut, que pot ser, què sentirà quan escolti els companys/es que ells s’han vacunat per protegir la seva família? Poden posar-se a la pell dels que seran els “dolents” per no protegir-la, i tampoc són campions/es?
Els nens ni se’ls ha de manipular ni fer-los xantatge emocional, si s’han de vacunar, tan sols cal dir-los que s’han de posar una vacuna més, de la mateixa manera que ja en porten posades d’altres, com potser la del xarampió, varicel·la o la rubèola, sense donar-hi més voltes ni importància, perquè com més naturals es veuen les coses més cura tenim de la salut mental de les criatures, salut mental que ja està patint massa amb confinaments, sense abraçades, sense veure els avis, etc. Recordo una frase que em posa la pell de gallina: “Si no fas tal cosa (posin aquí el que vulguin) la mamà plorarà”, vinga per favor! La mamà potser s’enfadarà, que tampoc, ja que les criatures estan aprenent, i dins l’aprenentatge entre aprendre a fer les coses que se li demanen lògiques per la seva edat, i no hi ha cap mare tan feble que plori si no ho fa, i si plora, malament, per a la mare i per a la criatura que anirà aprenent com es fa el xantatge emocional.
En quatre dies començarem a veure com anirà el tema dels vacunats davant dels no vacunats en els col·legis, i els ben asseguro que ja tenim un nou conflicte escolar en marxa. Podríem d’una vegada els adults, que tenim el deure de protegir els infants, pensar i actuar amb coherència?, protegirem de veritat el més important que tenim, que són les criatures i la seva salut integral? Ostres, fem l’esforç de pensar, de mesurar les conseqüències abans de dir, de fer.
Poden posar-se a la pell dels professors/es posant pau a les aules quan comencin les disputes de qui és bo i qui no?, de qui protegeix la família i qui no? Saben que hi haurà pares bons i altres que no, oi? Recordin que els professors/es estaran enmig dels conflictes, què els demanarem ara, que es posin al costat de qui? Que diguin ells/es quins són els que ho han fet bé i quins no?
Ja n’hi ha prou de passar conflictes a l’escola!, tant sanitat com educació ho haurien de tenir en compte.
És una qüestió ètica molt important, ja que el virus anirà a menys, ens hi adaptarem com ho hem fet d’ençà que el món existeix. Ara bé, els conflictes que haurem creat quedaran i, com es preguntava Alexandre Dumas, donant-hi ell mateix una resposta: “Com és que, sent tan intel·ligents els nens, són tan estúpids la major part dels homes? Ha de ser fruit de l’educació.”
Probablement! Vacunar en els col·legis? Anem al metge per aprendre mates, llengua o història?, puix no portem les vacunes als col·legis, les vacunes als CAP. Evitem estigmatitzar el col·legi i els nens que es vacunin o no. Jo sóc d’una generació on manava una dictadura i, sí, van vacunar-me a l’escola, de tuberculosi (aquesta malaltia que va augmentant silenciosament des que només existeix la Covid-19), i no en tinc cap bon record, la veritat. El col·legi ha de ser un lloc on qualsevol criatura ha de trobar-se protegida i feliç, no hi posem elements que distorsionin l’entorn.
“Hem après a volar com els ocells, a nadar com els peixos, però no hem après el senzill art de viure com a germans”, va dir Luther King. Quanta raó, aprendrem a fer-ho algun dia?
