Josep Ballbè i Urrit
És evident que no em puc pas adjudicar la paternitat d’aquesta frase tan ampul·losa i suggeridora.
Correspon al poeta italià Antoni Porchia. L’he triat per anunciar que avui comença, oficialment, la darrera de les quatre estacions meteorològiques de l’any, el solstici d’hivern, amb el moment just de l’any on l’eix de rotació del planeta Terra assoleix una inclinació màxima. De manera que els raigs travessen un dels punts de l’eclíptica més allunyats de l’equador. Això explica que sigui el dia més curt de tot l’any. Per contra, mig any després –exactament el 21 de juny de 2022–, serà el dia més llarg i la nit més curta.
En aquest sentit, cito un tast de refranys que il·luminen aquesta idea: “Per santa Llúcia, un pas de puça / per Nadal, un pas de pardal/ per Sant Esteve, un pas de llebre / per Any Nou, un pas de bou / per Reis, un pas de vell / per sant Antoni, un pas de dimoni / per sant Sebastià, un pas de marrà / per santa Agnès, una hora més / per sant Vicenç de Roda, creix el dia una hora / per sant Pau, una hora hi cau / per la Candelera, una hora entera / per sant Blai, un pas de cavall / per sant Maties, igual són les nits com els dies / del juny endavant, el dia es va escurçant”. Molta pedagogia s’amaga al si de la paremiologia.
Un factor específic que s’hi associa rau en el descens del termòmetre. Més acusat com més a prop dels pols o a més altitud. Alhora en el canvi de “vestimenta” d’alguns vegetals. En la migració d’algunes aus o la hibernació d’altres animals.
Tot plegat no deixa de ser una adaptació perfecta de la natura –quina meravella– als canvis que vénen. En tot cas, com deia Aristòtil, “per poder copsar la bellesa dels flocs de neu, cal ésser al bell mig del fred”.
“A l’hivern, el millor amic és un bon abric / amb roba i bons aliments, el fred es torna calent / caminant, se’n va el fred / el fred esmola les dents / val més foc i fum que fred tot sol / quan fa fred, val més una gorra que un barret / quan baixa el tord, el fred és fort.” Heus ací un estol de consells savis, que ens poden ajudar força a afrontar-lo com cal… En el cas del darrer de tots els esmentats, em ve de gust referir la seva equivalència en castellà: “Cuando el grajo vuela bajo, hace un frío del carajo”; una forma riallera de traduir que “el cor fort sempre venç la desgràcia”. O també que “quan el mal cou, cura” i “un clau en treu un altre”… Dit això, molts ànims fins a la primavera… I més enllà!
