Dr. Ramon Vidal Sanahuja
El 8 de maig del 2020 l’OMS, en nom de la humanitat, celebrava el 40è aniversari de l’erradicació de la verola (en castellà, “viruela” i, en anglès, “small pox”).
Només feia dos mesos que s’acabava de declarar l’actual pandèmia. La verola com a mínim tenia 10.000 anys d’història i es manifestava amb greus brots epidèmics que, en el pitjor dels casos, la forma “major” afectava el 60% d’una determinada població i podia provocar la mort del 40% dels que la patien, mentre que de la forma “minor” només en moria l’1%; si més no, també hi havia un ampli espectre de formes intermèdies. Es coneix que, des de les primeres descripcions de la malaltia, especialment a Àsia i Àfrica, es practicava una tècnica preventiva denominada “variolització” que consistia a inocular a la pell d’una persona la secreció de la ferida d’un malalt; alguns se n’aconseguien immunitzar si tenien la sort d’emmalaltir amb la forma “minor”; en cas contrari, podien morir. Va ser el científic i metge anglès Edward Jenner el que al 1798 va demostrar que, utilitzant la secreció del pus de les lesions vesiculoses de les mamelles de vaques infectades pel virus “cow pox”, els humans quedaven plenament immunitzats contra la verola humana. Va ser considerat un gran avanç científic, denominat “vacunació” (la 1a vacuna existent, gràcies a les “vaques”). Progressivament la van anar adoptant tots els països del món amb l’assessorament de l’OMS, aconseguint anar reduint la seva incidència. El darrer cas detectat va ser a Somàlia el 1979. Amb aquesta vacuna es va aconseguir extingir, en el transcurs de 180 anys de vacunacions, una malaltia de més de 10.000 anys d’història.
Mig segle després de Jenner, el químic i microbiòleg Louis Pasteur va iniciar experiments per aconseguir noves vacunes, i n’obtingué una contra el còlera aviar (1879) i contra la ràbia (1885), com també l’espanyol Jaime Ferrán contra el còlera humà (1885). I va continuar incansablement la investigació per part dels científics per obtenir noves vacunes.
Però la verola és l’única malaltia que s’ha aconseguit erradicar per mitjà d’una vacuna. Curiosament, en escasses regions del món continua havent-hi pocs casos de pesta bubònica, que ja es pot tractar amb antibiòtics, però que durant l’Edat Mitjana havia arrasat mitja Europa, la pitjor pandèmia de la història de la humanitat. La verola es va aconseguir erradicar per raons molt concretes: 1er) a l’haver-hi bona col·laboració per part de tots els països del món, seguint les instruccions de l’OMS, “confinant” els nous cassos i vacunant les persones del seu entorn; 2on) perquè l’ésser humà era l’únic hoste viu on podia habitar aquest virus, i 3er) perquè en el cas d’aparèixer noves variants del virus, que és el més probable, les també noves variants del virus viu “cow-pox” resultaven efectives per produir la immunitat requerida.
Aquestes són diferències importants si ho comparem amb les dificultats existents per obtenir una vacuna efectiva contra el virus del Covid-19: 1er) el virus Sars-Cov-2 que tenim es contagia fàcilment per l’aire, mentre que la verola gairebé només ho feia pel contacte físic o la roba contaminada; 2on) aquest virus té un reservori animal capaç de tornar a reinfectar-nos (rat-penats, pangolins i civetes de l’extrem est asiàtic), mentre que la verola actualment només té tres reservoris a laboratoris d’alta seguretat (dos a Atlanta, EUA, i un a Novosibirsk, Rússia) i fa anys que es discuteix si destruir o no aquests reservoris; 3er) aquest nou virus curiosament té fàcil capacitat per mutar durant els contagis entre humans, especialment en els països amb baix índex de vacunació, i apareixen variants encara més contagioses i mortals i les vacunes que utilitzem fàcilment podrien quedar obsoletes, especialment al requerir-se un ritme més ràpid de vacunació, que hauria d’abastar el 70% de la humanitat; mentre que la verola es manifestava entre gravetat “minor” i “maior”, però sense una demostrada transmissibilitat aèria. Per tot això ens està resultant difícil “arraconar” el causant del Covid-19 i erradicar-lo dels humans, sobretot perquè l’etapa més contagiosa entre els humans, on aquest virus es troba molt a gust, és durant els 5 dies previs a la manifestació dels símptomes.
El passat dia 1-XII, invitat pel PSC de Terrassa, vàrem exposar una panoràmica d’aquesta pandèmia i una persona del públic no va poder evitar preguntar si aquest virus realment no ha pogut estar dissenyat en un laboratori biològic, tal com freqüentment succeeix amb els virus informàtics dissenyats per malèvols programadors. La meva resposta va ser que “no”, argumentant l’alta complexitat de l’estructura del virus, però aprofitaria ara per completar aquella breu resposta dient que els viròlegs especialitzats afirmen que el genoma complet del virus SARS-Cov-2 (que ens ha provocat el Covid-19) és molt semblant al coronavirus que conviu amb els rat-penats asiàtics Bat-SL-CoV-2 (RaTG13) i també que el genoma de la punta de les espigues “S” que l’envolten, denominat RBD (domini d’unió al receptor), és gairebé idèntic al del coronavirus que conviu en els pangolins asiàtics (mamífer denominat formiguer “escamós”), i resulta que aquesta combinació estructural de dos virus de la mateixa família també l’han trobat a la civeta asiàtica (un mamífer asiàtic semblant a un gat). Tots sabem que, en els mercats de Wuhan de la Xina, els 3 mencionats animals són molt apreciats per motius gastronòmics o d’altre tipus, per exemple la utilització de les escates dels pangolins en la medicina xinesa. No és gens estrany pensar que aquest virus hagi pogut aparèixer al conviure junts aquests animals i contagiar-se entre si. Així ens ho demostra el seu ADN. Les autoritats xineses van prohibir que l’OMS investigués aquest tema. Recordem també la gran epidèmia asiàtica al 2002 per coronavirus SARS-Cov (seria el -1), també procedent dels mercats de Wuhan.
Per tant, el SARS-Cov-2, no crec que l’hagin dissenyat els humans, però sí la pròpia naturalesa per culpa d’un irrespectuós i inadequat tracte amb la natura, traficant irresponsablement amb animals.
Alguns països tenen polítics dictadors i altres, polítics demòcrates, però que hem escollit nosaltres mateixos, i, recentment a Roma, els G-20 es van pren- dre a broma decidir adoptar mesures contra l’escalfament del planeta.
La culpa no és d’ells, és nostra.
