Joan Roma i Cunill
Ara i aquí, només falta que aparegui un gran projecte perquè surti una colla d’integristes amb el no per bandera.
No, a tot, ni que sigui sota el principi d’inventar-se realitzacions que ningú ha previst. La barreja d’opositors és curiosa i alliçonadora, de cara a futurs esdeveniments. S’hi han ajuntat cupaires, amb integristes del paisatge, profetes del futur sense neu, amb personatges com Kilian Jornet, que viu i paga impostos a Noruega, i gaudeix de la neu, però ens diu que nosaltres no ho podem fer, o Lluís Llach a la recerca de nous projectes on combatre després del rotund fracàs del procés. Ah, i l’expresident Torra que s’avorreix i vol sortir de tant en tant en algun mitjà de comunicació.
I per què mostrar-se en contra de la celebració dels JJOO d’hivern, en els Pirineus catalans i aragonesos? Doncs, per estar en contra de grans inversions en grans muntatges que suposadament destrossaran muntanyes i paisatges. O perquè d’aquí a 2030 ja no tindrem neu, i l’haurem de fabricar artificialment. O perquè només a uns pocs els interessen i son els qui es faran milionaris amb els diners de tots…
Bé, la llista pot ser tan llarga com es vulgui perquè hi podríem afegir els que no volen destorbar el son als galls fers, o la plàcida vida dels isards d’alta muntanya. No, no faig broma, perquè, tot i respectar els possibles crítics de bona fe, el que no s’aguanta són els invents sobre possibles danys mediambientals, com si els favorables als JJOO fóssim gent sense ànima ni estimació pel nostre territori.
I és tot el contrari. Precisament perquè ens l’estimem el volem viu i actiu. No desèrtic perquè la gent n’ha hagut de marxar per no trobar-hi oportunitats de vida. I ens indignem quan s’expliquen mitges veritats, o mentides directes. Precisament les bases per a la presentació de candidatura a uns JJOO d’hivern passen per propostes mediambientalment potents, i clarament sostenibles.
Han passat a la història els temps en què tot valia, per competir. Els temps de grans estructures, equipaments i serveis, sense tenir en compte on es posaven i com incidien sobre el paisatge. Això és el passat. Ara, guanyarà la seu, el país, capaç de presentar un projecte molt sostenible, integrador i repartidor de proves en diverses subseus, en comptes de concentrar-ho tot en un sol i únic gran espai.
D’aquí l’interès i la voluntat de repartir les proves en els Pirineus, part catalana, part aragonesa, sense necessitat d’arrasar ni destruir espais per ubicar-hi instal·lacions efímeres. No. Es vol aprofitar tot l’existent per adaptar-lo a les necessitats olímpiques. I sí, potser sí que anys a venir costarà més tenir gruixos de neu adequats, però mentre els tinguem aprofitem-los.
Si hem de prescindir de tot el que un dia desapareixerà o serà modificat, podríem tancar ports i aeroports, arreu del país. Traiem profit de tot el que tenim, i fem-ho mentre ho tinguem. Em sembla un principi ben elemental i adequat.
I no ens agrada que vinguin ara uns quants salvapàtries a dir-nos als d’alta muntanya què podem o no podem fer. Portem anys queixant-nos de l’abandonament que patim i de tenir infraestructures, equipaments i serveis insuficients i envellits. Els JJOO poden servir, millor dit, han de servir per posar-los al dia, i aconseguir unes millores que poden impulsar noves generacions a viure en aquests territoris.
Així doncs, qui vulgui manifestar-se en contra que ho faci, però que ens deixi tranquils a l’hora de tirar endavant el projecte. És un projecte ambiciós, però alhora respectuós amb el medi ambient i el paisatge. Som els primers interessats a no malmetre’l.
I, sí, volem que serveixin de plataforma per donar-nos a conèixer millor i disposar d’equipaments i serveis que fa molts anys que somiem. Si el Govern ens vol consultar que ho faci, però que s’aclareixi abans de com i quan ho vol fer, perquè res pitjor que tenir al capdavant del país uns aprenents de política que ni gosen ni saben decidir.
