Josep Ballbè i Urrit
Diumenge era el “dia de la ponsètia”. A l’albada del segle XX, a Califòrnia, va sorgir la idea de comercialitzar-la com a “flor de Nadal”.
El motiu rau que la seva floració es produeix ara. Tant va arrelar la idea que, actualment, aquesta planta forma part inseparable de les festes nadalenques, a tots els països de la UE. Ha esdevingut un símbol innegable i omple de goig tothom qui la rep. El seu nom tècnic és “euphorbia pulcherrima” i prové de Mèxic. Allí, tenia un gran simbolisme dins la cultura azteca.
L’anomenaven “cultlaxochitl”, equivalent a “flor de l’estrella”, fent-la servir com a remei medicinal i ofrena als déus. Al segle XVI, en aquells verals, els missioners franciscans guarnien les esglésies amb aquesta planta.
També se la coneix, però, com a flor de Pasqua, pastora, flor de nit bona o pascor. Es fa servir com a arbust (en jardineria) i, sobretot, com a planta d’interior d’ornamentació, de cara a aquests dies màgics que se’ns apropen. Té les fulles dentades i combina el color verd amb el vermell. També, però, verd amb rosa, blanc verdós o blanc groguenc.
L’any 1825, Joel Roberts Poinsset (primer ambaixador ianqui al país) quedà encisat per la seva bellesa. Com a gran aficionat a la botànica i veient el caliu que atorgava a carrers i edificis, en prengué uns esqueixos, per enviar-los al seu hivernacle de Greenville, a l’estat de South Carolina. Quan va cessar com a diplomàtic, es va dedicar al seu conreu, agafant la tradició de regalar-la als amics pocs dies abans de cloure l’any natural. Justament, aquest proppassat diumenge es van complir 170 anys de la seva mort. D’aleshores ençà, els Estats Units dediquen aquesta diada al seu record, amb la celebració del “dia nacional de la ponsètia”. Fins al punt que als Estats Units i al Canadà és el principal cultiu de la floricultura i la planta que més es ven (en test) en ambdós països. La facturació anyal ultrapassa la xifra de 250 milions de dòlars.
Amadeu Carbó –al llibre “Celebrem el Nadal”– explica que el galzeran, la molsa, el tió, l’arbre, el boix grèvol i la pròpia ponsètia han esdevingut elements vegetals que recorden l’abundància, la bona sort i l’esclat de la natura…Un cop explicat tot això, començo a expressar –als lectors del diari– els meus millors desitjos pel Nadal.
