SALVADOR CRISTAU, administrador diocesà de Terrassa
En aquest tercer diumenge d’Advent l’Església amb la seva litúrgia, ens convida a deixar-nos omplir de l’alegria de Déu. Avui és el diumenge que coneixem com el diumenge de l’alegria.Però,és que en Déu hi ha alegria?
Doncs sí, Déu és alegria, joia i goig. De fet aquests són fruits de l’Esperit Sant: “els fruits de l’Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix” (Gal. 5, 22).
A la primera lectura d’aquest diumenge escoltem la veu de Déu que parla per mitjà del profeta Sofonies: “Crida de goig, ciutat de Sió!” “Clameu ben fort, gent d’Israel! Alegra’t i celebra-ho de tot cor, Jerusalem! El Senyor ha revocat la teva condemna, ha allunyat els teus enemics. El Senyor, rei d’Israel, és dintre teu: mai més no hauràs de témer cap mal” (Sof. 3, 14-15). Sí, aquest és el motiu de la nostra alegria, de la veritable alegria.
Pensem que els cristians d’avui dia donem un bon testimoniatge d’alegria? Els que no creuen, els allunyats de la fe, els éssers humans d’avui en general, ens poden veure com a persones alegres? Ens podem imaginar a Maria, que es preparava per a ser la mare de Jesús trista i de mal humor ? Per què els cristians no som més alegres? Pot ser perquè no acabem de creure de debò.
Ens ho recorda també Sant Pau: “Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies” (Fil. 4, 4-6).
He conegut cristians que han donat aquest testimoniatge i que, quan passant problemes i dificultats, els seus amics i companys de feina els deien: com és que amb tants problemes com tens estàs content? Ells han donat com a resposta que la seva joia la tenien perquè vivien amb Jesús, perquè el Senyor és misericordiós, ens estima i ha vingut a salvar-nos.
Els homes d’avui no veuran en persona Crist aquest Nadal. Però sí que veuran l’Església, ens veuran a nosaltres. Hi haurà més llum, més amor, més alegria, més esperança reflectida a la nostra vida perquè puguin creure en Ell?
Ell ve com el metge que guareix les nostres més profundes malalties. Ve amb la medicina, el remei per a la nostra tristesa. Ell és el fonament de la nostra alegria perquè sabem que ens estima.
