Salvador Cardús Ros
Cada vegada que es donen xifres oficials sobre seguretat pública a Terrassa solen mostrar que vivim en una ciutat relativament segura.
No ho discutiré, perquè tot és relatiu -tot depèn amb qui ens comparem- i perquè tampoc tinc cap evidència per negar-ho. Tanmateix, hi ha fets que ajuden a tenir una percepció molt diferent del que ofereixen les dades oficials. I, concretament, que el centre de la ciutat sigui objecte continuat de robatoris espectaculars, alguns de grans i d’altres més a prop de la gamberrada i el vandalisme, tot plegat acaba posant en dubte l’optimisme oficial.
Com el lector s’imagina tinc al cap l’espectacular intent de robatori d’aquesta setmana a l’establiment de perfumeria Júlia, que no fa ni un any ja n’havia patit un altre. Un robatori amb encastament d’un vehicle dins la botiga, que s’afegeix al de la Joieria Ponsa del passat setembre a la Font Vella, o als diversos robatoris a Intecat-Apple també al carrer Major, tots amb el mateix mètode. Entrar fins al centre de la ciutat a altes hores de la nit on la circulació no és permesa o està molt restringida, arribar-hi amb uns vehicles per encastar-los i uns altres per després fugir cap als afores, i tot sense ser atrapats, ens diu dues coses: una, que es tracta de delinqüents professionals ben preparats, i, dues, que la ciutat no té un pla de seguretat per evitar-ho.
Entenc -ho vull creure així- que la policia hi treballa i que deu tenir informació que no pot fer pública fins a arribar al final de les seves investigacions amb la detenció dels lladres. Ara bé, la repetició de casos sense mostrar cap capacitat per evitar-ho o per atrapar-los in fraganti produeix una sensació de desprotecció i d’insolvència preocupant. I, més, tenint en compte que no es tracta d’accions discretes sinó aparatoses, de molt soroll, que bé deuen alertar el veïnat que, espero, no deu pas seguir aquell comportament d’indiferència conegut entre els psicòlegs socials com a efecte bystander, pel que tothom es limita a fer d’observador passiu davant d’un acte criminal, sense intervenir-hi.
Però, al costat dels casos grans i greus, aquests dies també hi ha hagut els casos menuts, i que van de la brometa de gust dubtós del robatori anual del nen Jesús del pessebre de la plaça Vella, després de la mula -recuperada a l’Alzina del Sal·lari-, fins a l’acte vandàlic de trinxar la figura de sant Josep. Es tracta d’una successió d’esdeveniments que tornen a mostrar un estrany desemparament i impunitat de les nits al centre de la ciutat, i no vull ni imaginar com deu ser a la perifèria. I, sobretot, fa evident una sistemàtica incapacitat per anticipar-se a uns fets previsibles per repetitius. No hi ha patrulles de policia nocturna? No hi ha prou càmeres que alertin en tot el recorregut que se sap que fan delinqüents, gamberros i vàndals? Té cap sentit que un inofensiu pessebre hagi d’estar vigilat de nit per agents de seguretat privada?
Tot plegat fa la impressió -potser una falsa impressió- que els temes de seguretat incomoden el govern municipal. O que només hi sap respondre amb més agents i més vehicles, però no amb més plans de seguretat, més eficàcia i amb més informació transparent. Potser soc jo que no hi he estat prou atent, però s’ha donat cap informació pública i completa de tots aquests casos per part de la Policia Municipal o de Mossos? S’ha explicat com s’hi pensa actuar per tal que no es repeteixin? Doncs això: que després ningú no es queixi de les conseqüències electorals de contemporitzar amb la sensació d’inseguretat.
