Ona Martínez Viñas, Regidora de Drets Humans
S’acosta el final de l’any, aquella època en què totes, poc o molt, fem balanç i alhora projectem els reptes del nou any. S’acaba un any, el 2021, que no ha estat un any més. Com tampoc ho va ser el 2020.
Un any marcat per una pandèmia d’abast mundial i d’afectació local que, com totes les crisis, no ha afectat igual tothom, tampoc a la nostra ciutat. S’acaba un any marcat també per l’auge als nostres carrers i a les nostres institucions d’una extrema dreta que incentiva els discursos d’odi que pateixen en carn pròpia terrassencs i terrassenques.
Vivim, doncs, en una societat en què no tothom té garantits els seus drets i en què hi ha persones que són discriminades pel simple fet de ser qui són i com són. La societat patriarcal s’ha construït durant segles damunt d’una estructura d’opressions basades en la classe, el gènere, l’orientació i la identitat sexuals, l’origen, la llengua, el color de pell, la religió, l’edat o les capacitats. Ho sabem i treballem per construir una Terrassa feminista, des d’una perspectiva interseccional i de drets humans. Un objectiu que ens demana a totes: individualment i col·lectivament. També, evidentment, a les institucions, que, malgrat que sovint ens faltin més eines i recursos, ni podem ni hem de defugir les nostres responsabilitats: no podem tancar els ulls davant de la injustícia.
Les transformacions són, malauradament, lentes: requereixen canvis profunds, i capgirar dinàmiques que venen d’anys. Però tot es comença mirant els problemes de cara i construint solucions. Per això, quan fem balanç de l’any i projectem els reptes per a l’any vinent, podem explicar amb orgull que hem iniciat el projecte Sostre 360 perquè joves migrants en situació administrativa irregular puguin tenir oportunitats o que hem prioritzat l’empadronament, reduint la llista de pendents a gairebé zero, perquè el padró és un dret i és la porta d’entrada a molts d’altres, i per això el 2022 eliminarem la resolució municipal que ampliava el termini marcat per llei. Podem explicar també que estem a punt d’enllestir una estratègia antiracista municipal de llarg recorregut, perquè som conscients que el racisme és estructural i, també, institucional o que estem tancant un estudi de la plantilla municipal que ens proposarà noves formes innovadores perquè l’Ajuntament sigui un reflex de la diversitat de la nostra ciutat. En definitiva, treballem per posar els drets de tothom al centre.
I sabem que no n’hi ha prou, que cal molt més, i que no ens podem aturar aquí. I sabem també que ens cal que la transformació sigui col·lectiva. Per això és imprescindible que individualment ens en fem responsables: sí, depèn de tu, depèn de mi. Hem de conèixer les discriminacions que travessen i oprimeixen els nostres veïns i veïnes i a nosaltres mateixos. També ser conscients dels nostres privilegis i d’aquelles opressions que nosaltres també exercim sobre els altres. I, sobretot, cal que actuïs, que no tanquis els ulls: la lluita és no discriminar, però també és denunciar si presencies alguna agressió o discriminació o acompanyar la persona que les ha patit.
Així és com construirem una Terrassa veritablement per a tothom. Una Terrassa que no discrimini ningú. Una ciutat clarament feminista i antiracista. Una Terrassa de drets i llibertats. I, desenganyem-nos-en, aquest és un repte majúscul que no assolirem al 2022, però al 2022 sí que podem continuar-hi avançant: prendre’n consciència en el nostre dia a dia i en cadascun dels nostres actes individuals per generar canvis col·lectius i impulsar polítiques que suposin passes endavant. Quan parlem de polítiques transformadores, parlem d’aquelles que no transformaran una societat estructuralment patriarcal i racista de la nit al dia, però que sí que, política a política i acte a acte, sumaran en el camí de la transformació. Tenim clar d’on venim i cap a on anem i tenim clars els nostres ideals: i hem vingut aquí per transformar Terrassa.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
