Josep Ballbè i Urrit
Fa pocs dies-justament el proppassat 23 de novembre- titulava una de les meves columnes “Flaire pressebrista”.
Feia molt de temps que la duia de cap. Entenia que calia fer un reconeixement a les mans voluntàries ocultes que, de fa un munt d´anys, ens alegren el Nadal. La mateixa nit que es va col·locar el monument –a la Plaça Vella—ja va desaparèixer el nen Jesús. La tarda anterior, en Josep Serrano Marín –probablement el voluntari més antic en aquesta tradició tan bonica—em convidava a inspeccionar-lo. Prenent un cafè, en acabar, al mateix indret, vet ací que jo li vaig deixar anar un mal presagi: “el nen Jesús us el prendran”. La seva resposta fou de rialla: “ho tenim previst…i hi ha 3 figures de recanvi”.
No em va deixar tranquil. Per tot plegat, li vaig referir que calia col·locar càmeres de vigilància, soldant les figures al terra, amb algun material fèrric que en difficultés la sostracció. Fins i tot, rumiava en que cada figura dugués un GPS geocalitzador. Tal com es fa amb els smartphones quan els roben.
Sense voler cridar el mal temps, ho vaig clavar. Pocs dies després, només hi quedava la Mare de Déu i el nen “bis”. Comentant la jugada amb un vianant, jo li feia conya: “la santa barra d´aquests brètols mereix cadena perpètua”. Ell, sorneguerament, responia: “potser han estat sectors cupaires, que postulen el matriarcat”. De fet, pel mateixpreu, per què no es van endur la imatge de la Verge ?Per a rematarho, afegia que “la pena la podien complir en un monestir cristià”. Menys mal que m´ho prenc en to de conya, sense fer-m´hi mala sang.
Té pebrots que hagi de bastir un escrit sobre aquesta gamberrada ! Creuran els autors de la malifeta –a peu clucs.. allò que “el lladre es pensa que tots roben… O que “pels lladres no hi ha res tancat”. Amb altres mots, que “pel caçador, tots els sembrats són rostoll”.
Dirigint-me a ells, els demanaré que s’ho facin mirar. Que, si són valents, tinguin la decència ètica de retornar allò que no és seu. Que cregui el lladre que tothom és com ell, passa de taca d´oli. Hi ha fets que no es poden perdonar. Encara que els dolgui, els titllo de mala gent, d´ignorants, de poca-soltes…i encara em quedo curt. Serà que, “amb el seu mal, volen conèixer els dels altres ?”…Els pessebristes es mereixen un monument i molt més. Malmetre la seva obra i el seu esforç no deixa d´ésser pitjor que un crim. Som-hi, doncs ! Els dono un marge màxim de 8 dies per a resituar-ho tot a lloc. Mentrestant, que se´n vagin a pastar fang !
