Joan Roma i Cunill
Portem anys, més preocupats per les batalles estèrils que no pas per valorar quí té raó. Ara mateix portem ja dies capficats per un nou conflicte per les llengües.
En aquest cas, per una sentència del TS que avala una anterior del TSJC, que dictaminava un 25 % de castellà en l’ensenyament obligatori. Malament anem si hem de fer cas a sentències que ben poc coneixen sobre com s’ensenyen i com s’aprenen les llengües.
I no diré mai que les sentències no s’han de complir com ha fet, el conseller d’ensenyament. Al contrari, s’han de complir però per les vies positives i no punitives. Què vull dir ? Doncs, que l’aprenentatge de les llengües no va de percentatges, sinó de mètodes, estratègies i bones pràctiques. Fa anys, molts anys, vaig impartir classes d’idiomes, a Suïssa, on fins i tot vaig escriure 3 llibres per l’ensenyament del castellà, a una xarxa de més de dues-centes acadèmies, a nivell mundial, o aquí, on he compaginat política amb treball de professor voluntari a Creu Roja, per ensenyar català o castellà a immigrants i refugiats.
No son les hores, ni els percentatges el que fan aprendre bé una llengua, sinó el mètode, la dedicació, la immersió en el idioma que s’estudia. I res millor que l’ús del mètode immersiu per aprendre fins a dominar una llengua pròpia o estrangera. El que és indispensable que a banda del mètode adequat, el professorat estigui degudament preparat, cosa que no passa en el nostre país, en la majoria de casos.
I heus aquí, que tothom parla de la sentència, el greuge, els atacs a la immersió, etc, però ningú avalua ni critica el grau de domini de les llengües. I quan parlo de llengües, tan em refereixo a la catalana, com la castellana i l’anglesa, totes tres bàsiques, elementals i d’obligat domini si volem prosperar i facilitar un ampli camp de sortides laborals als nostres joves. Estem lluny, molt lluny del domini del trilingüisme. Aleshores, a què venen aquests escarafalls per una sentència que no hauria de tenir traducció en l’àmbit educatiu ? Simples batalletes polítiques, oblidant el principal.
I el principal, és que cada centre educatiu ha de modular el domini de les primeres dues llengües, en funció de la procedència dels seus alumnes, de manera que en uns llocs el català haurà de tenir una àmplia dedicació, i en altres haurà de ser el castellà. I en totes parts, l’anglès ha d’entrar amb força per equiparar coneixements a final dels estudis obligatoris, fins el punt de poder fer servir els tres, en igualtat de coneixements. No s’hi val a dir que es defensa en un idioma. Què vol dir ? que sap demanar un plat de patates, o una beguda ? No, no. Dominar els tres, vol dir ser capaç de treballar, viure i gaudir, en els tres per igual. Estem molt lluny d’aquest objectiu.
I dominats els tres, toca i tenim temps per estudiar un quart, a triar entre els 4, 5 o 6, més interessants, en funció de què es vol fer, en el futur. O convertir l’idioma familiar en el quart. La nova realitat de Catalunya, no té res a veure, amb la que teníem 20 o 30 anys enrere, de manera que hi ha multitud de joves que parlen l’àrab , el rus, el romanès, el xinès, …..però no el dominen, a nivell de lectura i escriptura. Oferir un d’aquests idiomes com optatiu ha de formar part del currículum escolar.
Que ningú pateixi per la capacitat dels nens i joves pel domini dels idiomes. No tindran cap trauma per estudiar i arribar a dominar 3 o 4 idiomes. Al contrari. Està més que estudiat i avaluat que l’ensenyament d’idiomes desperta el cervell i el millora per anar cap altres aprenentatges. Personalment, vaig començar amb el castellà, en temps de prohibició del català, tot i parlar-lo diàriament, però em vaig haver d’espavilar per dominar-lo, mitjançant l’esforç personal.
Però tot seguit va venir el francès, i acabat el batxillerat em vaig voler obrir al món, buscant àmplies possibilitats, i vaig entrar en l’anglès i rus. Ja a Suïssa, hi vaig afegir l’alemany i italià, i ara, amb més temps lliure, em dedico a recuperar el rus que el tenia força rovellat.
Així, doncs, sense cap excepcionalitat, tothom hauria de dominar-ne tres ( català, castellà, anglès) i un quart amb alt nivell, a triar entre uns quants disponibles. I no per la via dels percentatges sinó del mètode i mitjançant immersió, en cadascun. Això vol dir assignatures complertes en aquestes idiomes. Es la millor via. I fent ús d’aquesta via, els percentatges no compten perquè segur superaran els mínims establerts, per persones que saben molt de lleis, però poc de pedagogia.
