Josep Ballbè i Urrit
L’any 2000, encara recordo l’allau d’actes organitzats amb motiu del 250è aniversari de la mort d’en Johann Sebastian Bach.
De llarg, el considero el “pare de la música”. Abans d’ahir, per contra, en va fer 230 que moria Wolfgang Amadeus Mozart. Un parell de genis en aquest art tan seductor i encisador. En favor del segon, sempre he convingut que, de no morir als 35 anys, hauria assolit un nivell tan “galàctic” com el del primer. No en dubto.
Vull refermar –encara més– la meva lloa i admiració incondicional envers el fantàstic entrellat de tot plegat. Ho faig bo i expressant com gaudeixo cercant un “the best” (el bo i millor) de qualsevol dels dos, a Youtube! No dic cap bajanada. De ben segur que valdria la pena “exigir” dels mitjans audiovisuals un tracte si fa no fa semblant per a ambdós. Pensant en els qui encara potser no els han “descobert”, em sento impel·lit a fer proselitisme.
Bach es promociona tot sol. Mozart tal vegada juga amb el desavantatge o la rèmora de menys cartes a la “baralla”. L’autor de peces tan emblemàtiques com la “Mass in B minor”, la “Suite número 1 per a violoncel”, la “Tocata i fuga en re menor”, un munt de Kantaten o els 6 “Concerts de Brandenburg” –entre d’altres– és incommensurable. A la balança contrària, no desmereix gens un “Rèquiem” brutal, un “Ave Verum” dolcíssim, una “Mass Koronation” antològica o una densa i preciosa llista d’àries-cançons-nocturns i cànons que ens enlairen a gratar el cel amb els dits. Un menú de pura “delicatessen”! M’estimo i valoro moltíssim el gran do de la vida. Intento dotar-la d’un tel de positivitat.
No perdo de vista, però, l’hora del comiat. Pensant a transmetre aquesta perspectiva a l’entorn de familiars i amics, no m’avergonyeix confessar que he deixat ordenat i escrit el desig que –a la cerimònia del meu adéu– soni un petit tast de tots dos. Concretat en l’ària i la lacrimosa (del “Rèquiem”)… Al cap i a la fi, Mozart mantenia un triple principi: “En música, el més necessari, difícil i principal és el temps / la mort és la real finalitat de la nostra vida. Per això, he establert relació amb aquesta veritable amiga de l’home / la música es la meva vida i la meva vida és la música”… Pel que fa a la darrera tesi, intento fer-la meva dia rere dia, vivint-la.
