JOAN CARLES FOLIA, Coach Advance Life
Dimarts passat, dia 23 de novembre, el Tribunal Suprem va refermar l’obligació d’un mínim del 25% d’ensenyament en castellà dins del sistema educatiu de Catalunya que va fixar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya mesos abans.
Recordem que va ser la llei Wert, sota el mandat del PP, la que va establir aquest percentatge a les escoles catalanes. Posteriorment, va quedar desfet per la llei Celáa, actualment en vigor. D’aquesta manera ara haurà de ser l’advocacia general de l’Estat la que haurà de decidir la seva execució.
La veritat és que tot aquest “intríngulis” que han generat les decisions, primer del TSJC i posteriorment del TS, es pot circumscriure dins d’una dinàmica malaltissa del joc polític que l’Estat estableix vers Catalunya en aquesta deriva que s’ha convertit la relació entre ambdós territoris perquè les dades objectives que s’extreuen dels resultats acadèmics dels alumnes espanyols i catalans consoliden que el castellà a Catalunya és una llengua que es domina igual i fins i tot millor que en d’altres punts del mapa de la Península Ibèrica.
La nota mitjana dels alumnes catalans d’últim curs d’educació primària en la matèria de castellà a l’escola és de 73,44 punts sobre 100 i la mitjana dels catalans de l’últim curs de la secundària obligatòria, de 77,31 punts. En els dos moments de finalització d’etapes importants del nostre sistema educatiu els joves de Catalunya treuen una nota de notable consolidat en el coneixement i domini d’aquesta llengua tan cotitzada a l’Estat espanyol.
A les darreres proves d’accés a la universitat, la nota mitjana de llengua castellana a Catalunya va ser, segons dades del ministeri d’Educació, de 6,41, lleument inferior a la mitjana espanyola (6,45). En un altre examen fet pel Govern, en aquest cas l’avaluació de diagnòstic que va elaborar per darrera vegada el 2010, assenyala que la puntuació mitjana dels alumnes catalans en comunicació lingüística és de 502 punts, lleugerament superior a l’espanyola (500) i per damunt de set comunitats autònomes.
En les últimes proves de selectivitat els catalans van treure un 84% d’aprovats en llengua castellana mentre que els alumnes de Castella i Lleó, un 78,5%; la Comunitat Valenciana, un 78,29%, i el País Basc, un 76,25%. Andalusia també un 81,2%.
Vistes aquestes dades objectives proporcionades en molts casos per organismes espanyols no acabo d’entendre quin és el motiu que origina tot aquest desori. No acabo de veure què és exactament el que s’ha de canviar del nostre projecte lingüístic en els centres educatius que garanteix de manera notable el coneixement, ús i domini de les dues llengües cooficials a Catalunya.
El nostre model d’immersió lingüística garanteix de manera clara, objectiva, pragmàtica i demostrable l’èxit de la seva implementació.
De veritat que no tenim res més a fer?
