Joan Roma i Cunill
Sempre he cregut i he demostrat que una administració pot ser tan o més eficient que qualsevol empresa privada.
Simplement cal organitzar-la bé, i posar a cada lloc les persones més adients. I posar i passar controls de tant en tant, per comprovar la idoneïtat dels circuits establerts.
Dic això, després de mesos, molts mesos, de fer un seguiment dels tràmits que immigrants i refugiats han de passar per poder obtenir el permís de residència i treball, per arrelament social.
Es considera “arrelament social” aquella situació en què persones vingudes d’altres països han viscut en el nostre país temps suficient com per demostrar que s’han integrat o estan en vies de fer-ho. És a dir, tenen treball, coneixements de llengua, vida i tradicions i desig d’arrelar aquí, acceptant els drets i deures oficialment establerts.
La legislació vigent és molt rigorosa a l’hora de concedir l’estatus de refugiat, de manera que molts dels que arriben sota aquest concepte han de fer la petició a Madrid i demostrar haver sortit del seu país, perseguits per les raons que justifiquen el refugi aquí. Molts d’ells no ho poden demostrar, però mentrestant continuen aquí, i al cap de tres anys i un dia poden tramitar la petició de permís de residència i treball, “per arrelament social”.
Aquesta tramitació ha de passar el filtre de la Generalitat, per mitjà del departament de Drets Socials, mitjançant la seva xarxa de tècnics socials, establerts en comarques i grans ciutats. Els peticionaris han de presentar uns quants documents, com: certificat històric d’empadronament en el qual quedi demostrada la seva estada de més de tres anys, en el país. Un certificat de penals del seu país d’origen (si el pot aportar), on quedi constància de no ser buscat per cap delicte. Un document acreditatiu de coneixement de la llengua, i un precontracte d’una empresa interessada a donar-li treball per un any, com a mínim.
Doncs bé, presentats aquests documents al tècnic corresponent, una vegada revisats, són enviats a la seu central del departament a Barcelona perquè siguin supervisats i se’ls doni el tràmit corresponent. Una vegada en mans del peticionari, aquest els enviarà a Madrid, per a la seva aprovació. Una vegada complert el circuit, i amb el permís a la mà, podrà ser contractat per un any, i posteriorment demanarà una nova autorització, prèvia a una residència indefinida.
Dono tota aquesta explicació per mostrar la importància del rigor i la celeritat per fer possible que milers de persones puguin regularitzar la seva situació i puguin arrelar aquí, amb tots els papers en regla. Vull recordar també que la immensa majoria d’aquests immigrants troben feina perquè estan disposats a fer treballs que els d’aquí no volen fer. Sigui per qüestió de sou, de penositat, d’horaris o altres.
El que em demano i sobretot critico és que tràmits de 10 minuts tardin mesos a ser resolts. Cada peticionari presenta la documentació preceptiva, que és supervisada per un tècnic territorial i és enviada a la seu central. Com pot ser que aquests expedients quedin aturats, congelats i no resolts durant mesos? Com pot ser que ningú controli aquests immensos retards injustificats? Com poden perjudicar milers de persones, sense cap causa justificada?
Si algú volia alguna prova de la immensa ineficàcia del Govern de la Generalitat, aquí en té una de ben palpable. En aquest cas correspon al departament de Drets Socials, però no n’és una excepció. El que passa en aquest cas és que afecta la vida de milers de persones i famílies que, podent treballar, no poden per manca de papers.
És hora que algú s’ocupi d’un mínim d’eficàcia en l’acció de govern. No té cap explicació la no resolució de milers d’expedients parats en alguna oficina del departament. Espero que algú en prengui nota i resolgui una autèntica vergonya, exemple de mal funcionament d’una administració pública.
