Josep Maria Biosca Bertran
És el capvespre d’un dia qualsevol, des del balcó de casa meva miro cap a l’esquerra i veig una llarguíssima serp lluminosa de color blanc, miro cap a la dreta i la mateixa serp ara la veig de color vermell.
És una serp verinosa que a tota hora del dia s’arrossega sobre el mal asfaltat carrer de Galileu, només l’aturen els semàfors, els passos zebra, els cotxes mal aparcats però malgrat els obstacles segueix el seu camí fins al final del carrer sense canviar mai, no estic segur que una serp de veritat fes sempre el mateix camí sabent les dificultats que té per arribar al final, crec que buscaria alternatives que li fessin més còmodes els desplaçaments.
He dit serp verinosa, mai més ben dit, les emissions de CO2 que respirem tot el veïnat de Galileu em fa pensar que la nostra esperança de vida és clarament inferior a la de la resta de la ciutadania terrassenca ateses les dades que avui dia coneixem, una exagerada sobreexposició als fums, als sorolls, als perills de caminar per unes voreres estretes de què mai pots baixar sense risc, per força això ha de tenir fatals conseqüències.
Es pot començar un escrit d’una manera tan negativa? He constatat una realitat que tots coneixem i a partir d’aquí és on busco solucions o algun fet que em faci pensar que alguna cosa s’està fent per caçar la serp. Fa uns dies llegia la proposta municipal d’instal·lar un mercat a tota la Rambla els dissabtes, doncs ara sí que veig que ningú pensa en els veïns del carrer de Galileu, tant se val que els dissabtes tinguin una ració més de CO2.
Em consta que el problema és sobre la taula d’algun tècnic municipal fins i tot que els polítics en són conscients, de moment s’ha convertit el centre en un laberint per intentar pacificar el trànsit i prioritzar els vianants. Llegeixo que veïns d’alguns carrers que no havien vist un cotxe ara els en passen de tant en tant, ja el signaria ara mateix aquest “de tant en tant”.
Quan un Ajuntament vol ser sensible a les recomanacions sobre les emissions, tan en boca de tots arran de la COP-26 de Glasgow, ho és per a tots els seus ciutadans i el desviament cap al carrer de Galileu d’una gran part del trànsit de nord a sud demostra una evident manca de solucions.
Què passa amb la ronda de Ponent i les vies alternatives que havien de portar el trànsit cap a les autopistes? Per què hem convertit un carrer en un embut?
Potser preguntar als conductors cap a on es dirigeixen mentre estan en plena retenció ens en donaria alguna pista?
El dia que em dirigeixo cap a casa venint de l’avinguda de Josep Tarradellas veig com s’alimenta la serp de cotxes que venen de 22 de Juliol, més avall de Cervantes, i quan som a la màquina de tren tots fem cua per entrar a l’infern i alhora veig la Rambla sense vehicles plena d’arbres que fan ombra a les terrasses dels bars, uns sí i els altres no. Que difícil és governar per a tots igual però estic convençut que, si entre totes les regidories implicades s’hi posessin seriosament, trobarien una solució, matarien la serp i ens donarien una gran alegria i més esperança de vida als veïns.
La meva més absoluta solidaritat amb els veïns del carrer d’Arquimedes amb la mateixa problemàtica.
