Josep Ballbè i Urrit
Tota pedra fa marge.” Aquesta dita típica ens alliçona del fet que tot ajuda. Mai no es pot infravalorar un petit esforç si va en el sentit que ens convé.
Per això, també podem dir “tota brossa fa paret”. De fet, per petit que sigui, tot ens ajuda, en justa mesura. Ve a ésser una lloança a la solidaritat, al voluntariat i/o al compromís social. El lema que diu “entre tots ho farem tot” palesa una crida a implicar-se en tasques sovint adscrites a les ONG. Des que esclatà la Covid-19, a les acaballes del primer trimestre de 2020, les desigualtats socials s’han eixamplat brutalment. Em sobta moltíssim copsar-ho al bell mig d’un govern de coalició suposadament esquerrà (PSOE & Podemos).
El preu de serveis bàsics com la llum, l’aigua i els carburants ha disparat -i de quina manera!- l’índex de l’IPC a cotes d’escàndol. Un percentatge del 5,40% no es veia des de fa trenta anys. El transport de qualsevol tipus de mercaderies ha encarit el cost final dels productes que configuren el cistell de la compra… Paral·lelament, quan albirem algun flaix d’estalvi, ve la classe dirigent i ho torpedina sense tenir un mínim marge de consideració envers els col·lectius més desfavorits. De mostra, cito la fi dels peatges o la sentència judicial del proppassat 26 d’octubre sobre la il·legalitat de les plusvàlues al sector de la totxana.
Ràpidament, com si es tractés d’un ressort o molla, la classe dirigent s’ha tret de la mànega un parell d’invents orientats purament a la recaptació: un que faci pagar per la circulació de tot tipus de vehicles, àdhuc amb independència de si es treu o no el cotxe del garatge. L’altre, el nou sistema de càlcul de la plusvàlua d’un habitatge.
Al llarg de la pandèmia, no hem vist “detalls” de rebaixa del sou en el cas de diputats i senadors. Mentrestant la classe treballadora del país es veu obligada a estrènyer-se el cinturó implacablement. A banda que els imports assignats als polítics són injustos i desorbitats d’acord amb la productivitat real que generen. Podem preguntar-nos: “Tota pedra fa paret”, és cert. De quin edifici, però?
De moment, ara per ara, bastim l’edifici. Entre tots i pedra a pedra. Després ja mirarem com el coronem.Que Déu ens agafi confessats!
