SALVADOR CRISTAU COLL, administrador diocesà de Terrassa
Diumenge celebràvem la cinquena Jornada Mundial dels Pobres. Pot ser algú es preguntarà: una nova jornada? Una nova col·lecta? No és Càritas qui s’encarrega dels pobres?
Però aquesta jornada, que el papa Francesc va instituir fa cinc anys, no pretén ocupar el lloc d’altres jornades i institucions que treballen el tema de la pobresa. Aquesta va ser una iniciativa del sant Pare per tal de dedicar, almenys un dia a l’any, a reflexionar sobre la presència dels pobres a l’Església i també a la nostra vida.
En el seu missatge amb motiu de la jornada d’enguany el Papa afirma: “Els pobres, els teniu sempre amb vosaltres” (Mc 14,7). I hi afegeix: “Jesús va pronunciar aquestes paraules en el context d’un dinar a Betània, a casa d’un tal Simó, anomenat ‘el leprós’, uns dies abans de la Pasqua. Segons narra l’evangelista, una dona va entrar amb un vas d’alabastre ple d’un perfum molt valuós i el va vessar sobre el cap de Jesús. Aquest gest va suscitar una gran sorpresa i va donar lloc a interpretacions diverses entre els presents”.
Jesús sabia que la seva mort era propera i va veure en aquest gest l’anticipació de la unció del seu cos sense vida abans de ser posat al sepulcre. “Deixeu-la —va dir. Per què la molesteu? Ha fet una obra bona amb mi” (Mc 14,6). Jesús ens recorda que el primer pobre és Ell, el més pobre entre els pobres, perquè els representa tots. Aquella dona, amb la seva sensibilitat femenina, va demostrar que era l’única que va comprendre l’estat d’ànim del Senyor.
Jesús no sols està de part dels pobres, sinó que comparteix amb ells la mateixa sort. Aquesta és una important lliçó també per als deixebles de tots els temps. Les seves paraules ens recorden que la seva presència enmig nostre és constant i perdurable, però que això no ens ha de portar a acostumar-nos sinó a involucrar-nos a compartir la vida i que això no admet excuses.
L’almoina és ocasional, mentre que el fet de compartir és perdurable. La primera corre el risc de gratificar qui ho fa i humiliar qui ho rep; el segon reforça la solidaritat i estableix les bases necessàries per assolir la justícia. En definitiva, els creients, quan volem veure i palpar Jesús en persona, sabem on adreçar-nos, els pobres són sagrament de Crist, representen la seva persona i ens remeten a ell.
En els nostres temps s’està imposant en molts la idea que els pobres són els responsables de la seva situació i constitueixen una càrrega intolerable per a un sistema econòmic que posa al centre els interessos d’algunes categories privilegiades.
Avui, doncs, se’ns convida a reflexionar sobre la presència dels pobres, i per tant de Crist, en el món i també molt a prop nostre. I, més enllà d’allò que els estats i les institucions de caritat hi poden fer, ens haurem de plantejar com hem d’acollir els nostres germans més pobres, també a les nostres comunitats cristianes i celebracions.
