Que la gran assignatura pendent de Terrassa són les rieres és un fet conegut. Aquestes grans ferides actuen com a barreres del territori egarenc. Mentre el cobriment de trams continua en estudi, ens trobem amb un problema nou, però previsible: el manteniment dels ponts que travessen les rieres i que són l’única possibilitat de connexió entre els barris. El pont de Montserrat presenta patologies associades a l’envelliment de l’estructura i carències de mobilitat que recomanen una intervenció integral per garantir les condicions d’ús i la seva durabilitat. Si més no, el travessen diàriament una mitjana de 15 mil vehicles tant d’entrada com de sortida de la ciutat, en direcció a Sabadell. Renovar un dels ponts més transitats i populars de la ciutat requerirà sis mesos de treball i un milió d’euros de pressupost. El projecte opta als fons Next Generation. Així, si l’obra s’incorpora finalment al llistat de projectes finançats, els treballs es pagaran amb fons europeus i s’hauran d’executar abans de 2024. Es tracta, doncs, d’una intervenció obligada, però caldria plantejar-se si finalment no seria més convenient avançar en el cobriment de les rieres.
