JOAN CARLES FOLIA, Coach Advance Life
En els últims 30 anys el concepte intel·ligència emocional s’ha interioritzat en moltes de les activitats quotidianes, personals i professionals del nostre dia a dia.
Definida per Daniel Goleman com aquella capacitat per entendre els nostres sentiments i la seva influència en el nostre comportament i també en el comportament emocional dels que ens envolten, es va erigir com una competència clau a l’hora d’establir un nou enfoc de les vides individuals i col·lectives de les persones.
De les set intel·ligències de Gardner es destacava aquesta, l’emotiva, com a fonamental per poder tenir una vida plena i altament exitosa. Des de l’aparició d’aquesta idea fins a l’actualitat molts han estat els intents de poder aplicar aquesta idoneïtat de la gent i en aquest article intentarem aportar una mica de llum per poder objectivar quant d’intel·ligent emocional és cadascú de nosaltres. Per obtenir un resultat fiable hem de saber que per quantificar-la hem de comprometre’ns a conrear una mentalitat de creixement personal.
Començarem per preguntar-nos en quines situacions les meves emocions juguen en contra nostra. Alguns exemples serien: l’enuig ens ha fet dir o fer quelcom del que posteriorment ens penedim. Ens resulta complicat lidiar amb un conflicte o fins i tot hem perdut bones oportunitats de promoció per culpa de l’ansietat o la por. Una vegada ja hem identificat quan les nostres emocions han estat un condicionant negatiu per a les nostres vides podem iniciar el segon pas.
Demanem a alguna persona de confiança que ens doni un altre punt de vista a com nosaltres hem encarat, suportat i gestionat aquella situació. Cadascun dels individus enfoquem les coses d’una determinada manera en funció de la procedència, l’educació rebuda, les experiències vitals. Algú amb d’altres influències pot ser vàlid per atorgar noves maneres d’abordar les circumstàncies. L’objectiu d’aquest segon pas no seria mai saber quina de les dues posicions és la correcta sinó adonar-nos que un mateix esdeveniment pot tenir afectacions i per tant comportaments diferents. Fer aquesta praxis de passar qualsevol incident per la visió variada de la gent fa que el nostre cervell s’acostumi a treballar des del rigor de la versatilitat i d’aquesta manera fer augmentar la perspicàcia emocional. Desenvolupar significa identificar les nostres habilitats i tendències naturals, de sèrie, conèixer els nostres punts forts i febles. Significa també aprendre a entendre primer i regular després tots els recursos que tenim per poder percebre amb exactitud com afecten les emocions els nostres pensaments, les nostres paraules i els nostres actes (i viceversa) i com afecten aquestes paraules i actes la resta del món que ens envolta.
Del que es tracta en definitiva és de tenir les estratègies que necessitem per posar en pràctica la intel·ligència emocional de veritat, i que puguem assolir les metes que ens hem proposat, conreant una mentalitat de creixement i utilitzar coneixements de manera que ens enorgulleixi i enorgulleixi la resta. Aquesta és la intel·ligència emocional aplicada: fer que les emocions juguin a favor teu i no pas en la teva contra.
Entès el procés com una bona manera de poder objectivar quant d’intel·ligents emocionals som, treballarem sempre amb un quadre de doble entrada reflexionant de manera periòdica (sense pressió) sobre quin nivell de satisfacció ens aporta la nostra manera de ser a nosaltres mateixos i quina interacció repercutim en la gent. Cal dir que no existeixen nivells establerts d’intel·ligència emocional positiva o negativa a mode de llindar o de coeficient numèric, en aquest cas la frontera entre una bona o mala intel·ligència emocional quedarà fixada per la quantitat de moments gratificants i plaents que som capaços d’experimentar o quantes situacions d’angúnia i malestar se’ns presenten a les nostres vides.
Treballem per ser més intel·ligents emocionals.
