Rosa Ferrer
Hipòcrates (Kos 469 aC- Làrissa 370 aC), metge grec, argumentà en el seu moment que la malaltia no era un càstig infligit pels déus.
Era la conseqüència de factors ambientals, la dieta i els hàbits de vida. Quanta raó tenia!
També és famosa una frase seva que diu: “Que el teu aliment sia la teva medicina i la teva medicina, el teu aliment”, frase que molts fan servir i pocs apliquen.
Ara, coneixent l’herència genètica, podem dir que hi ha malalties o, millor dit, gens heretats que ens predisposen a patir malalties. Si bé això és cert, també ho és que hi ha d’haver un factor desencadenant que faci desenvolupar aquestes malalties, com poden ser l’estrès, la contaminació, una alimentació inadequada, etc. No hi ha pressió ni estrès més gran que et vagin dient i recordant contínuament quantes malalties pots arribar a tenir, malauradament, en el món en el qual vivim, és el que es fa amb més facilitat, és allò que deien d’“anar posant el dit a la nafra”. Crec, sincerament, que el millor per prevenir ha de començar per no espantar, sempre trobarem algú que si no se l’espanta una micona, no reacciona, però això s’ha de fer puntualment amb aquesta persona, mai generalitzant.
Els factors ambientals són la contaminació de l’aire, l’acústica, de rius i mars, etc. Quan en parlem sembla que quasi tots ho tinguem clar. Ara bé continuem comprant i tirant quantitats molt importants de plàstics i papers i no som capaços de reciclar correctament. No parlo de posar cada cosa al seu contenidor, sinó de reutilitzar-les, m’explico: ampolles de vidre, iogurts de vidre. Els asseguro que resulta molt més econòmic i molt més sa que fondre’ls emetent gasos tòxics i més calor a l’atmosfera, per tornar a donar-los forma, altre cop més calor i gasos tòxics, per després vendre’ls de nou a les empreses que els han d’utilitzar pagant de nou pel que ja tenien i, evidentment, repercutint en el preu i en la salut, tant física com econòmica. La salut econòmica acaba incidint en la mental i física com tots sabem.
La dieta és bàsica per a la salut. Sembla que tots ho sabem, ara, no ho apliquem. Ho volem tot aquí i ara i això no funciona així. Vivim en un entorn que té unes característiques pròpies i úniques. És on hem nascut i, per tant, és el que hi ha en aquest entorn el que el nostre organisme necessita, pel clima, per la proximitat, per l’herència genètica, etc. Malgrat això, ens entestem a menjar tot l’any de tot sense pensar que ni és sa per a l’organisme ni per a l’atmosfera. L’organisme per mantenir una bona salut necessita menjar de temporada i proximitat a fi i efecte de prevenir les malalties de temporada. Per això, de manera espontània, tenim uns aliments típics de tardor que aporten vitamines per afrontar l’hivern, d’hivern,per tenir les vitamines i calories per fer front al fred; de primavera, que ens ajuden a eliminar els sobrants de la dieta d’hivern i afrontar millor l’estiu, i els lleugers de l’estiu per poder passar millor la calor sense deshidratar-nos. A més, si evitem tant de transport d’aliments d’altres països amb característiques diferents de les nostres, no tan sols ens alimentarem millor –tinguen en compte a més que tant fruita com verdura un cop collida comença a perdre vitamines, antioxidants, etc.– també ajudarem el fet que hi hagi menys contaminació ambiental i, per tant, farem doble salut.
Hàbits de vida: menjar sa, dormir les hores necessàries i agafar-se les coses amb més calma per evitar neguits innecessaris, bé aquí podem dir allò que: “Cada mestre té el seu llibret”. Ara bé cada un de nosaltres tenim a les nostres mans o, millor dit, al nostre cos l’eina millor i més potent per poder viure amb més tranquil·litat, és la respiració. Sí, això que tots fem automàticament sense ni pensar-hi, però sovint ens adonem que ens falta l’aire i ens crea angoixa; mirin els nadons com respiren i veuran que és una respiració abdominal, inflen la panxa en agafar l’aire, a mesura que ens fem grans anem perdent la respiració abdominal i passem a la toràcica; si dormim bé, durant la fase més profunda del son, fem l’abdominal, ara bé, si el son és lleuger, no hi arribem i com que dormim menys hores que els nadons la fem molt, molt poc, és per això que els recomano fer la respiració conscient durant dos minuts cada dia, què aconseguim fent-la? Mirin, aconseguim oxigenar millor en primer lloc el pulmó, la musculatura i sobretot cada neurona del nostre cervell, això ens aportarà un benestar físic i sobretot emocional, ja que en tenir més oxigenat el cervell fa que puguem enfocar el que passa al nostre entorn amb més objectivitat, reaccionant amb més tranquil·litat i precisió i per tant amb menys estrès, angoixa i mals derivats de l’ansietat.
Els explico com es fa la respiració conscient i els invito a fer-la durant sols uns minuts, si és possible al matí, i si no en el moment que millor els vagi durant dues setmanes i valorin si els ha valgut la pena, com m’agradaria que m’ho fessin saber!
Posem les mans al ventre i fem la prova d’inspirar inflant l’abdomen (la panxa) amb els ulls tancats. Agafem aire lentament pel nas durant 4-6 segons fent que passi de llarg del tòrax i infli l’abdomen fent baixar el diafragma en lloc d’eixamplar tòrax, els que no en teniu pràctica segurament us costarà una miqueta però ho aconseguireu. Aguantem aquest aire 4-6 segons. El deixem anar de cop (expirem) per la boca. Esperem 4-6 segons abans de tornar a inspirar. Aquests passos, els repetim durant 2-3 minuts.
Per què agafem l’aire lentament fent baixar el diafragma? Per augmentar la nostra capacitat respiratòria i agafar el màxim d’oxigen possible (és una gimnàstica pulmonar). Per què l’aguantem? Donem temps que es faci l’intercanvi d’oxigen en alvèols pulmonars i ens preparem per treure tot el diòxid de carboni. Per què expirem o traiem l’aire molt ràpid? Per desfer-nos immediatament dels gasos de desfeta del nostre organisme: diòxid de carboni.
Per què esperem a tornar a inspirar? Per donar temps que l’oxigen arribi a cada cèl·lula del nostre cos i pugui oxigenar-les bé totes, sobretot les del cervell.
Si hi afegim colors en respirar, per exemple inspirar en blau o verd visualitzant el mar o un prat i el traiem en vermell com foc, ens relaxarà encara més. Jo els colors els afegiria a partir de la segona setmana, un cop tinguem més pràctica.
Cuidar-se sovint no val diners, només necessitem estimar-nos i dos minuts!
