JOAN ROMA I CUNILL
Els meus anys a Suïssa em van servir, entre altres coses, per descobrir un país modèlic a nivell organitzatiu, descentralitzat al màxim, i molt ben gestionat
L’ordenament territorial, i intern de cada institució, els permet estalviar en tots i cadascun dels tràmits privats i públics. Res queda resolt en 30 dies si es pot fer en 15. Res obliga a portar molts documents, si amb uns pocs, la resolució és viable i segura. Eficiència i rapidesa, són marca de la casa.
Aquí, vaig quedar meravellat pel seny ordenador d’Enric Prat de la Riba. Amb pocs anys, molt pocs recursos i poques normatives, va aconseguir objectius inimaginables. Amb uns quants anys més, i la prolongació d’aquella etapa, tindríem un país radicalment diferent.
Quantes vegades he pensat en la necessitat de trobar un nou seny ordenador. Pels qui coneixem els diferents nivells administratius, ens fem creus de com pot funcionar un país tan trossejat i tan mal organitzat. I tan car de sostenir. I és que 42 anys després de les primeres eleccions municipals, hem d’entendre que no es pot continuar portant el país de la mateixa manera.
L’àmbit municipal és el millor organitzat, si bé ha d’introduir canvis substancials en matèria de mancomunar serveis amb altres municipis. Tot queda petit, i només amb àmbits més grans és possible una major eficiència. D’aquí la necessitat de transformar els consells comarcals en mancomunitats de municipis, trencant límits comarcals, clarament artificials i poc operatius. S’ha d’anar a l’estalvi i eficiència de recursos. No es pot continuar amb la rutina i poca operativitat dels 42 consells comarcals. Cars, burocratitzats, poc eficients, i lògicament propis d’una altra època.
Similar retret podria fer a les Diputacions, tot i que la de Barcelona ha sofert profundes remodelacions com per reduir personal, millorar eficiència i obtenir majors resultats en el seu paper d’ajuda i reforç als ajuntaments. De totes maneres ha de continuar la posada al dia i adequar-se al futur.
El més preocupant de la situació de les institucions és la de la Generalitat. És una organització desfasada i molt poc operativa. Li convindria una sacsejada de dalt a baix, amb canvis radicals en totes i cadascuna de les conselleries, organismes i entitats adjuntes. És un vaixell feixuc, difícil de maniobrar, repartit en compartiments sense la flexibilitat ni transversalitat que requereix un sistema modern i eficient.
És una mostra clara d’una administració del segle passat. Ningú s’ha atrevit ni té ganes de posar-la al dia. Es fan remodelacions parcials, reestructuracions, petits canvis, però sense tocar el moll de l’os. Es deixa per qui vingui al darrere, i això produeix enormes disfuncions en multitud de temes i sectors. Les noves tecnologies, no solament no han resolt les disfuncions, sinó que en molts casos les han incrementat, de manera que anàvem més segurs amb format paper que no pas digital.
Aquest manteniment d’estructura, produeix efectes molt perversos, com sobrar personal en uns llocs i faltar-ne en altres. O tenir circuits molt mal organitzats que suposen esperes enormes pels qui tramiten papers. O contradiccions clares entre el que demanen en un departament i resolen en un altre.
Avui dia, qui hagi de fer tramitacions delicades davant la Generalitat, pot entrar en un malson. Malson en requeriment de papers, llargues i costoses esperes, resolucions contradictòries, presentació de recursos enrevessats i situacions kafkianes. De tot he vist, i de tot en faig un seguiment com per argumentar canvis en els circuits establerts.
De moment, no és el moment. Mai és el moment perquè hi ha una sensació d’interinitat en tots els departaments i serveis que motiven deixar els canvis per qui vingui al darrere. Estem en un cercle tancat i tòxic.
Toca decidir trencar-lo i buscar un nou seny ordenador, capaç d’agafar el toro per les banyes i procedir a canvis en profunditat. Per guanyar agilitat i eficiència, però sobretot per estalviar molts milions cada any. El tenim en el Parlament, ara toca tenir-lo al capdavant del Govern.
