Josep Ballbè i Urrit
És una ciutat on vaig estudiar 5 anys, de 1964 a 1969. Llavors era un nucli desballestat i lleig. Sense massa encís.
Sobretot per la brutícia dels seus quatre rius (Ter, Onyar, Güell i Galligants). La cobertura d’un d’ells va provocar uns canvis urbanístics de molt nivell. L’esclat de la vila passà a ésser estel·lar.
Per altra banda, hi havia la fumera repel·lent de la paperera Torras Hostench, del grup KIO (Kuwait Investments Office) a Sarrià de Ter. La qual cosa no ajudava, gens ni mica, que la ciutat projectés una bona qualitat de vida. Un entrellat de molts mals records i conseqüències, amb la figura vomitiva d’en Francisco Javier de la Rosa Martí. Va tenir la santa barra d’apropiar-se d’uns 500 milions de dòlars USA quan n’era l’administrador. Qui no recorda el “pelotazo” de Gran Tibidabo? Però, tal com recull la lletra de la sardana del títol, té altres adjectius que magnifiquen la ciutat: noble, heroica, lleial, majestuosa i immortal.
Avui en dia, és orgull dels catalans. “T’enamora a tu, m’enamora a mi i a tots… Ho farà eternament.” Els seus habitants poden presumir d’un passat més que gloriós que canta la nostra història. A més, és bressol vivent de la gegant sardana: la dansa més bonica de totes les que es fan i es desfan. Per tot plegat, ens enamorarà eternament.
Confesso que la majoria d’amics d’aquells verals em demostren una fondària de forta empatia. Els valoro molt positivament. La fidelitat que em manifesten fa que ho vegi així. D’alguna manera, crec que l’ADN del seu tarannà té components força bons.
Avui celebren la festa del patró, sant Narcís. En fou bisbe allí, al segle IV, essent martiritzat –juntament amb el seu diaca i altres fidels– al punt on s’erigí la col·legiata de sant Fèlix. És molt recordat per l’anomenat “miracle de les mosques” (any 1285): durant el setge de la ciutat per tropes franceses, sortiren milers d’aquests insectes del seu sepulcre. Van foragitar l’enemic i alliberaren el poble del seu domini.
No resta prou clar si, al bell mig de tot l’entrellat, hi ha més pa que no pas formatge (més llegenda que no fets històrics contrastats). D’una o altra manera, em reafirmo en la tesi del títol: Girona em té el cor robat. Visca la ciutat, visca els gironins i visca sant Narcís!
