Ander Zurimendi
La plaça que la connecta amb el carrer de Volta és una barrera visual que desmereix el patrimoni. Cal treure arbres, contenidors i cotxes.
Parafrasejo aquella dita: “Tots tenim dins nostre un entrenador del Barça”… i hi afegeixo: i un urbanista. I és que avui voldria parlar de la configuració d’algunes petites places icòniques que funcionen com a confluència de carrers i mantenen el pas rodat de vehicles de cotxe (a més d’altres elements urbans que destrossen el seu confort i, per què no, encant).
El cas més escandalós, el trobo a la plaça de Josep Freixa i Argemí. Aquest espai triangular hauria d’exercir com a “hall” de rebuda a un espai tan emblemàtic com el parc de Sant Jordi, fent una transició amable entre la zona verda i l’escalèxtric immund i saturat en què s’han convertit els carrers de Galileu i Arquimedes.
De fet, la Masia Freixa és una de les iconografies més utilitzades per l’Ajuntament en les seves promocions turístiques, conferint doncs un caràcter estratègic a l’edifici. També és un edifici molt popular, com ho demostren els centenars de fotografies i selfies que els ciutadans es van prendre el Nadal passat juntament amb les lletres fluorescents del mot “Terrassa” que l’Ajuntament hi va instal·lar. O el que sigui la cirereta de la Fira Modernista, en la qual es tallava el carrer de Volta per tal que actués com a agradable passarel·la. Parties de la Rambla, avançaves i desembocaves davant la Masia Freixa.
Tanmateix, quan un arriba a la plaça de Josep Freixa i Argemí ni tan sols veu la masia. És un fet empíric, ja que en part està amagada per dues palmeres (que podríem dir que tant resten visió a la zona de la cúpula de la masia com que podrien embellir l’estampa general).
Ara bé, allò que en tot cas sembla poc justificat és l’illa verda central: un petit triangle que tan sols serveix per delimitar l’espai d’aparcament dels cotxes, veritables amos de la plaça (tant pel que fa a la circulació com pel que fa al caràcter d’aparcament en què han convertit la façana de la Masia Freixa, amb dos carrils de sentit i un total de quatre franges de pàrquing).
A més, un altre conjunt d’arbres ajuda a fer una barrera visual de la plaça, de forma que la Masia Freixa queda reduïda a una paret blanca que just-just s’intueix entre diversos elements. Però encara hi ha més: els contenidors de la brossa, una pilona publicitària, senyals de trànsit amb poca gràcia…
Certament, m’estranya aquesta deixadesa en l’ordenació urbana d’una plaça amb tant de simbolisme per a l’Ajuntament i part de la ciutadania. Sembla raonable desitjar una reforma de la plaça, que almenys n’elimini l’illa central. Potser cal respectar les palmeres, com a arbre emblemàtic (en tinc dubtes). Allò que és segur que cal arrabassar són els arbres “convencionals” de l’illa central, tot entenent que no és cap desastre ecològic. I que el que cal potenciar és la política d’arbrat de l’Ajuntament (ja per se escassa i que no sempre renova els arbres caiguts amb ventades o emmalaltits, no per falta de voluntat sinó de diners).
No només cal talar els quatre arbres i matolls, sinó que també cal traslladar la pilona publicitària, els contenidors i els senyals a un altre espai més adient. I, per descomptat, fer una plataforma única a la plaça, que suprimeixi les places d’aparcament. O almenys les dues línies en bateria interiors (mantenint, si el veïnat ho demana, les places aferrades a les façanes dels edificis).
Dit així: arrabassar quatre arbres, moure els contenidors d’ubicació i treure les places d’aparcament interiors amb mecanismes d’urbanisme tàctic no han de tenir un gran cost econòmic. En canvi, reformar la plaça, eliminant l’illa central i creant una plataforma única, té un preu que desconec. I que potser no es considera una prioritat (donades les necessitats en polítiques relacionades amb l’emergència socioeconòmica).
Ara bé, allò que no puc entendre és com podem fer servir la Masia Freixa com a reclam turístic i orgull de la ciutat si, quan hi vas, pràcticament no la pots observar degut a la barrera visual que conforma la ingent quantitat d’elements urbans presents a la plaça. Sóc conscient que potser no és la prioritat econòmica, però crec que també tenim un cert dret a crear barris que mereixin la pena ser viscuts. I que cal vertebrar una geografia urbana rica i plural en què tots els col·lectius tinguin el seu espai. Perquè, ara mateix, tan sols és un pàrquing de cotxes. I a més a més davant la joia de la corona.
