Joan Roma i Cunill
El Tribunal de Comptes és un organisme de l’Estat creat per supervisar, controlar i fiscalitzar les despeses de les institucions públiques, per tal que s’ajustin a les normatives vigents.
Se li diu tribunal, tot i que el seu funcionament difereix d’un tribunal ordinari, tant per la seva composició i funcionament com per les seves resolucions.
La majoria de comunitats autònomes en van crear un de propi, donant-li noms diversos. Aquí a Catalunya, el vam batejar com a Sindicatura de Comptes. Les funcions són similars, si bé, supeditades al de l’Estat, per ser de major rang.
Faig aquesta introducció per posar en situació els estimats lectors i lectores, a la vista de les darreres confrontacions, entre ERC i Junts, per avalar els alts càrrecs que tenen imputats per despeses presumptament injustificades, inadequades o clarament il·legals, lligades al procés independentista.
En concret, tenen 42 investigats-imputats per possibles despeses de fins a 5,4 milions, que s’haurien fet en pro del procés independentista. És a dir, despeses destinades a una finalitat il·lícita, pagades amb diner públic.
Com ja ve sent habitual, hi ha qui hi veu la venjança dels organismes de l’Estat contra els independentistes que no van fer res més que fer tot el possible per donar a conèixer les seves pretensions d’assolir la independència.
La realitat, com sempre, sol ser més simple i planera. Es pot ser independentista, es poden fer proclames, reunions de tota mena, viatges, conferències i altres moviments, però mai imputar les despeses a l’erari públic. Mai es poden pagar amb diner públic activitats privades, oimés si aquestes són il·legals.
I d’aquí plora la criatura. Els anys de procés van ser anys d’enganys, de sortides i viatges a l’estranger a la recerca de simpatitzants i recolzaments internacionals. El president, consellers, diputats, alts càrrecs, delegats a l’exterior i tota mena de vividors es van dedicar a construir “castells a l’aire” per fer veure que tothom estava pendent de Catalunya i els seus dirigents. Viatges de luxe, hotels, grans àpats, contractacions d’informes de tota mena, a tota mena d’amics i parents, per justificar despeses que avalessin la viabilitat del procés independentista. Tota aquesta alegria dispensadora de diner ha estat estudiada i supervisada pel Tribunal de Comptes, arribant a la conclusió que en poc temps 5,4 milions es van destinar a despeses injustificades.
Arribats en aquest punt, el tribunal fa el que li pertoca per llei. Reclamar als 42 investigats-imputats aquest import, perquè el paguin de la seva butxaca. És a dir, que retornin a les arques públiques tot el malbaratat. I per evitar que escapin del retorn se’ls demana un aval per aquest import de manera solidària. Entre tots, han de sumar aquest import. Aquí, l’astúcia catalana va tornar a funcionar, i alguns van decidir que fos la mateixa Generalitat la que avalés els qui van malbaratar els recursos. I el tribunal ha dit que no, que això no és de rebut. Cosa lògica. Només faltaria que, a més de malbaratar, hagi de ser la mateixa institució que ha perdut aquests diners la que els hagi d’avalar. Finalment, després de les protestes i acusacions de rigor contra la persecució i ànims de venjança, tant ERC com Junts X Cat han decidit aportar els avals per cobrir aquest import global. Ara, tots els investigats-imputats podran presentar recurs contra les despeses que se’ls imputen. I aquí és on tinc especial interès a veure la llista de persones i despeses. Aquí veurem fins a on van ser capaços d’imputar despeses els capdavanters del procés, i qui se’n va beneficiar. Ens posarem vermells de vergonya i d’indignació, però algunes filtracions ja mostren fins a quin punt la disbauxa i cara dura van ser presents en moltes de les accions i actuacions dels principals protagonistes. En unes poques setmanes tindrem l’exposició de xifres en els principals mitjans de comunicació. M’agradarà escoltar les explicacions i justificacions dels 42 imputats, davant despeses escandaloses i absurdes, per aconseguir recolzaments mundials, en pro del procés independentista. En seguirem informant.
